Fa un parell de setmanes vaig fer una petita xerrada al segon curs d'Eduació Social de la Universitat de Girona (UdG). Per poder entendre això de ser discapacitat vaig proposar-los una passejada per Girona (circuït controlat) amb cadira de rodes. Els va agradar la idea, de manera que vàrem quedar per avui dia 12 a les 12 a la Plaça de Catalunya. Ha vingut a reforçar la ballada de cadires en Manu Heras, que va ensenyar-me a moure'm pel carrer en cadira. S'ho han passat bé i a més han vist la cara que hi posa la gent. Un vianant ens ha recriminat que tots caminàvem excepte un de nosaltres. Gairebé l'encerta, perquè érem dos els cadiraires. Ramblejar sempre és molt agradable, hi ha de tot. Girona en cadira és una experiència que ha tingut èxit. Han bufat una mica a l'hora de les pujades, però hi tornarem.
Comentaris
Yo, veo ahora , todo de otra mera desde que vibiste aqui, me fijo en todos los limites....
Te felicito.Los felicito, pero no alcanzo a la traduccion para leer mejor..Aunque lo comprendo, me faltan los matices, como la vIda misma.
Bona nit
Un besote