Passa al contingut principal

Deutes, notícia del Diari de Girona d'avui

El president de l'associació de Minusvàlids Físics Associats (Mifas), Pere Tubert, assegura que el Departament d'Acció Social i Ciutadania no els paga les subvencions pel manteniment del centre ocupacional Pere Llonch de Vilafant des de fa vuit mesos i que ja els deuen uns 100.000 euros -el cost mensual és de 12.000-. A l'espai hi treballen nou persones, però n'atenen a 20. Tampoc els paguen les despeses del centre residencial de Girona, on hi ha quatre persones, pel qual, diu, els deuen uns 40.000 euros. Tubert lamenta que, a hores d'ara, el Departament no s'hagi posat en contacte amb ells per informar-los dels retards i assegura que hi haurà algunes activitats «menys indispensables» que hauran d'eliminar de cares al setembre.

«És com si un touroperador ens enviés clients a l'hotel però, després, no ens pagués per ells». Així és com resumeix el president de l'entitat d'ajuda als disminuïts la situació que des de fa vuit mesos viuen. Des del mes de gener, assegura, no els paguen els ajuts previstos per les persones que atenen al centre i no els han donat cap explicació al respecte.

«Nosaltres cada dia entrem a la web d'economia i finances per veure si surt que està pendent pagar-nos, però no hi ha notícies noves. Ens hi posem en contacte i no ens donen resposta», afegeix Tubert. A tot això, el president de l'ens afirma que aquesta situació els provoca importants problemes de liquiditat i «les pòlisses de crèdit que tenim se'ns han desbordat». Malgrat això, remarca, «nosaltres hem de seguir abonant la seguretat social dels nostres treballadors quan l'Administració no està fent la seva feina». Tubert diu que són conscients que la situació econòmica és complicada, però també demana que la Generalitat ho sigui de les dificultats que suposa per entitats com les seves afrontar aquest tipus de situacions.

«Sense notícies»


Les subvencions que els atorga la Generalitat es corresponen amb el nombre de persones que atenen i el seu grau de discapacitat. «Ells ens paguen una determinada quantitat per cada persona que nosaltres atenem de forma subsidiària», explica Tubert.

Pel centre de Vilafant, paguen uns 12.000 euros mensuals que no se'ls han abonat durant vuit mesos, per la qual cosa calculen que la Generalitat els deu uns 100.000 euros per aquest equipament i 40.000 més per la residència de Girona, que disposa de quatre places. Tubert assegura, en canvi, que el seu centre ha d'abonar els sous dels treballadors sense que tingui els ingressos necessaris per dur-ho a terme.

«Estem en un moment complicat, tot i que no ens plategem ni tancar el centre ni repercutir els costos en les famílies de les persones ateses», afirma.

Tot i això, el president de l'associació assegura que el que sí que s'hauran de replantejar són algunes de les activitats que es duran a terme a partir del setembre i octubre. «Les excursions i actes que realitzem durant aquestes èpoques de l'any segurament s'hauran d'eliminar perquè no podem assumir-ho i considerem que no són de primera necessitat», afirma Tubert.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.