He tornat activar la Minusfera. De moment hi ha 30 blocs relacionats d'alguna manera o altra amb el món de la discapacitat, tot en versió lliure i oberta. Si teniu ganes de ser-hi envieu-me un correu i si voleu deixar-hi de ser també. Espero que us sigui d'utilitat, hi ha una mica de tot i està força bé. Hi ha blocs de Girona, Lleida, Barcelona, Reus, Badalona, Arenys, Granollers, etc...
Per fer-hi un cop d'ull feu clic aquí
Comentaris
Cuidat molt
No, no cal que me hi fiquis a la Minusfera: deixa que aquest lloc que sigui únicament per a minusvalids, perque a mi la vida me ha ensenyat que tinc totalment prohibit ésser o sentir-me un minusvalid, de manera que moltes vegades hem pregunto: ¿quín sentit té que hagi sigut soci de MIFAS durant casi 30anys, un llarg temps en el que ningú es va recordar de mi, i finalment per circumstancies alienes vaig ésser jo el que va tenir que anar a trobar a MIFAS?.
I una pregunta, si me ho permetres: ¿de què va aquest nou format de la Minusfera, i per què es va tancar durant tant de mesos?
Es curiós de que trobis el meu blog ofensiu, si aquesta última vegada ha rebut més de 800 visites en un sol dia. La gent no acostuma a visitar blogs, i la que ho fa, en general sol ésser gent culta, que no perd el temps en visitar constantment un mateix blog si aquest no aporta res. No serà tant dolent un blog particular que ara per ara rep fins i tot més visites que la mateixa web de MIFAS.
Es curiós de que ara me n’adono que la raó per la que me marginaves era que el trobaves ofensiu. Crec que me ho podries haver dit. Però.... què es ofensiu, Quim: pensar que el treball es primer per la gent d’aquest país que no pas per els estrangers?, no ésser socialista?, penjar una foto d’una dona bonica amb unes mametes de molt ben veure?, ésser patriota?,.....¿vols aclarir-me què es ésser ofensiu, perque mira que de maleducat no me tinc gaire, i de gent ofensiva i maleducada hi ha tota una multitud al voltant teu, de tal manera que sóc avis raris?. No es una actitud massa correcta ni lleial haver estat a la Minusfera, i després excloure o marginar sense donar una explicació, i menys sense aclarir què es això de ho “ofensiu”, perque si com deia un conegut escriptor nord-americà, William Rostler: ¡Què estrany i meravellós es aquest fugaç instant en el que hens hem donat compte de que hem descobert un amic!”, ara tinc la entranya sensació de que no es un amic el que tinc: no es gent complicat de detectar la hipocresia, cosa massa comuna.
Dintre de la meva experiència i la mica de saviesa que me ha atorgat Déu Nostre Senyor, no sóc massa donat a donar lliçons amb persones que no tinc per amigues o que mostrem massa visible hipocresia, però amb tu faré una excepció: un blog es la obra personal de cadascú, igual un comentari pertany al seu autor,....però sense llibertat d’expressió, sense tolerar ni conèixer els diferents raonaments de les diferents persones,...¿com podries aprendre, reflexionar, analitzar, o contrastar les ideies alienes amb les teves, encara que no les comparteixis?, ¿et sembla correcte excloir o marginar un blog per considerar-lo “ofensiu”?. ¿Quin seria aquest país a on no tingués cabuda la pluralitat d’opinions, el desconeixement de les raons alienes?. ¿Es pròpia aquesta actitud entre persones que defensen la llibertat i la democràcia?. ¿Ets partidari de la censura?
I te diré una altre cosa: he seguit tot el teu blog, i casi me el coneixo tot el que has publicat de memòria. I en algun aspecte penso que vas equivocat i enganyat quan vares fer referència i parlar bé de un parell de persones, que potser quan et veuem te posem bona cara, s’alegrem, es fan el graciós, et mimem, ( “llepaculs” seria la paraula més adequada), però per ho que ho he vist son embusteres, garrapates, irresponsables, vages, i hasta lladres. Jo veig el que potser tu no veus, i sempre me passa que en el 95% dels meus pressentiments, sempre acabem essent tal com el meu instint me marca. Aquesta gent, el dia que caiguis (i no me refereixo caure precisament de la cadira de rodes), tinc moltes, però que moltes dubtes, de que no et tendiran la mà per a axeicar-te. Aquestes son des dues coses que de veritat personalment he trobat ofensives en el teu blog. Per ho demés, te animo a que segueixis. I com que trobes ofensives les meves opinions, i potser per això et sentes incòmoda amb la meva persona, potser sigui millor que deixem de tutejar-nos, i comencem ja a tractar-nos de vostès. Jo, de veritat, Sr. Bonaventura, estic fart de tanta hipocresia. Igualment us desitjo que us vagi bé, i fent honor al vostre cognom, igualment us desitjo una bona ventura.