Aquests dies estem vivint un sainet europeu que és difícil d'explicar i d'entendre. Els dirigents de 27 països parlen a totes hores i sense parar, provocant que en poc menys de cinc minuts facin afirmacions contundents i en pocs moments diguin absolutament el contrari. En Sarkozy i la Merkel i els seus Ministres d'Economia estan al capdamunt de la classificació general, sense menysprear a d'altres que també tenen posicions importants.
L'opinió pública està totalment desorientada, els mercats ja pugen i baixen per avorriment i tenen la gent preocupada per les anades i vingudes als mitjans de comunicació. Tots els dirigents europeus parlen de que s'ha de salvar Europa, l'Euro i les economies nacionals, però sembla que res funciona. En poc temps s'ha passat de l'eufòria europea a gairebé la fòbia. No sé quina és la solució, si la tingués els telefonaria, però sembla que hi ha una manca de serenor i un excés de xerrameca.
Personalment sóc dels que penso que convindria més Europa, -ho he dit moltes vegades en aquest bloc- i que s'hauria d'anar a una veritable unió política i econòmica més sòlida, més senzilla d'entendre i sense tants dirigents locals retratant-se. Seria desitjable un govern europeu elegit democràticament pels ciutadans de forma directe. Aquest plantejament no interessa perquè Europa està formada per països que no són capaços de deixar part de la seva sobirania en favor d'un projecte que tard o d'hora haurà de venir. De fet aquesta crisi seria molt diferent si Europa deixés de ser només una idea i estigués un parell de graons més amunt. Avui dimecres hi ha una cimera, a veure què passa.
Comentaris