Ves al contingut principal

Centres Especials de Treball

Ara mateix no sé, no tinc clar que sigui el moment oportú per debatre sobre el model dels Centres Especials de Treball. No pas perquè no sigui necessari fer-ho, més que tot perquè l'escenari que s'està vivint no fa recomanable entrar en aquesta dinàmica. Jo diria que la prioritat en aquests moments és fer que l'administació pagui i ho faci ràpid, en cas contrari es posarà en risc un nombre molt alt de llocs de treball que són ocupats de forma massiva per persones amb algun tipus de discapacitat.

Tampoc és el moment de posar al damunt de la taula propostes que perjudiquin a una part del sector; proposar millores pel sector de la discapacitat psíquica no pot perjudicar al sector de físics, aquestes millores per alguns i l'empitjorament per altres seria una decisió desafortunada i lamentable, però ho és encara més quan una part del sector de la discapacitat encapçala idees d'aquest tipus.

Els Centres Especials de Treball estan regulats des de 1985 i ho va fer el Govern Central a través del Ministeri de Treball. Anys més tard la seva gestió va ser transferida a les Comunitats Autònomes, però la seva regulació segueix depenent de normativa d'àmbit estatal. Ara mateix les Corts Generals estan tancades i fins que no hi hagi nou govern no es poden fer plantejaments nous. Els Governs autonòmics han reforçat en alguns casos -Catalunya n'és la mostra- el seu model de finançament a través d'accions complementàries que ara mateix han quedat reduïdes dràsticament, provocant que el sector estigui en aquests moments preocupat i una mica fora de joc, econòmicament parlant.

No obstant la situació, el propi sector de la discapacitat s'avança fent propostes que donin viabilitat al gremi i això és lògicament legítim, però també és lamentable que des del sector dels Centres que són gestionats des del sector dels psíquics o paràlisi cerebral es facin suggeriments que afluixin encara més les ajudes que reben els que són per a persones amb discapacitat física. Em penso que entre tots hauríem de ser una mica més hàbils

Admeto que des de fora del nostre gremi sigui complicat entendre-ho i quan llegeixin això diran que formem part d'un guirigall immens, que per altra part és lògic -com tots els gremis-. Ara mateix la màxima prioritat hauria de ser que el govern pagui els deutes ràpidament i no faci vacil·lacions estranyes evitant posar en perill a milers de persones que són treballadors, amb una mica de suport financer i tècnic, però treballadors.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Ruth Vela Gym 2018

Més enllà de la política i dins del marc de la gent normal i corrent el 2017 ha estat un any extraordinari pel Ruth Vela Gym. Tant la Ruth com l'Esther -les seves propietàries- han aconseguit consolidar la nova ubicació del gimnàs, al barri de Sant Narcís de Girona i la clientela hem considerat els canvis com molt positius. És una zona on pots aparcar-hi bé, les instal·lacions són molt agradables i el gimnàs manté l'esperit que a mi tant m'agrada. Estic segur que 2018 serà un any magnífic per elles, i per tots els clients que formem part d'aquesta tropa. Per altra banda, la Ruth, l'Esther i un grapat d'amigues més varen ser les campiones del Món de Kangoo durant l'any 2017. Reben un grapat d'invitacions internacionals per fer desmostracions i la Ruth ha estat a Ucraïna, Itàlia i Bulgària recentment. O sigui que el 2018 serà mogut. Com ha de ser. Allà seré jo per veure-ho i animar a la tropa.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…