Ves al contingut principal

Centres Especials de Treball

Ara mateix no sé, no tinc clar que sigui el moment oportú per debatre sobre el model dels Centres Especials de Treball. No pas perquè no sigui necessari fer-ho, més que tot perquè l'escenari que s'està vivint no fa recomanable entrar en aquesta dinàmica. Jo diria que la prioritat en aquests moments és fer que l'administació pagui i ho faci ràpid, en cas contrari es posarà en risc un nombre molt alt de llocs de treball que són ocupats de forma massiva per persones amb algun tipus de discapacitat.

Tampoc és el moment de posar al damunt de la taula propostes que perjudiquin a una part del sector; proposar millores pel sector de la discapacitat psíquica no pot perjudicar al sector de físics, aquestes millores per alguns i l'empitjorament per altres seria una decisió desafortunada i lamentable, però ho és encara més quan una part del sector de la discapacitat encapçala idees d'aquest tipus.

Els Centres Especials de Treball estan regulats des de 1985 i ho va fer el Govern Central a través del Ministeri de Treball. Anys més tard la seva gestió va ser transferida a les Comunitats Autònomes, però la seva regulació segueix depenent de normativa d'àmbit estatal. Ara mateix les Corts Generals estan tancades i fins que no hi hagi nou govern no es poden fer plantejaments nous. Els Governs autonòmics han reforçat en alguns casos -Catalunya n'és la mostra- el seu model de finançament a través d'accions complementàries que ara mateix han quedat reduïdes dràsticament, provocant que el sector estigui en aquests moments preocupat i una mica fora de joc, econòmicament parlant.

No obstant la situació, el propi sector de la discapacitat s'avança fent propostes que donin viabilitat al gremi i això és lògicament legítim, però també és lamentable que des del sector dels Centres que són gestionats des del sector dels psíquics o paràlisi cerebral es facin suggeriments que afluixin encara més les ajudes que reben els que són per a persones amb discapacitat física. Em penso que entre tots hauríem de ser una mica més hàbils

Admeto que des de fora del nostre gremi sigui complicat entendre-ho i quan llegeixin això diran que formem part d'un guirigall immens, que per altra part és lògic -com tots els gremis-. Ara mateix la màxima prioritat hauria de ser que el govern pagui els deutes ràpidament i no faci vacil·lacions estranyes evitant posar en perill a milers de persones que són treballadors, amb una mica de suport financer i tècnic, però treballadors.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.