Passa al contingut principal

Europeus decebuts

He seguit amb interès els resultats de la cimera Europea que va fer fa unes dies a la ciutat de Brussel·les; la megareunió que havia de salvar a l’euro i a tota l’Unió Europea. He quedat decebut pel seu resultat, per la poca visió dels que representen actualment els governs dels països que en formen part. M’ha decebut la postura anglesa perquè només veuen la Unió com una oportunitat de fer negocis i res més, també m’ha sorprès la visió alemanya que demana l’estrangulament d’un grapat de socis en nom de l’austeritat i d’això que coneixem com l’estat del benestar, que precisament és el que ens diferencia de la resta del món. M’ha semblat bastant penosa la postura francesa de donar suport incondicional al plantejament alemany fent veure que són l’epicentre de les decisions, quan també són part del problema i m’ha decebut i molt el mutisme de la resta de representants pel poc marge que tenen per poder fer una reflexió que vagi una mica més lluny.

Vol fer-se una unió econòmica però no política ni social i això contradiu l’esperit dels actors inicials de les Comunitats Europees. Per altra banda, ningú ha parlat en cap moment –no sé si tenen capacitat de fer-ho- del dunping social i econòmic que fan països com la Xina, que no compleixen cap norma social, ecològica, democràtica, laboral, per dir-ne només algunes i que capgiren sense cap ni peus l’evolució que hauria de ser econòmicament digne. Suposo que el fet de que Xina i d'altres semblants tinguin gairebé tot el deute europeu és un handicap important.

He quedat decebut de la pobresa en la que ens hem instal·lat i el conformisme que això suposa. Hem encetat una Europa inimaginable, la més llunyana dels ciutadans i de la que varen dissenyar els seus fundadors, la que tenia present la memòria històrica de l'Europa del segle passat, vaja, la de fa quatre dies.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…