Passa al contingut principal

La política de les aixetes

Ignoro si la vaga d'avui haurà estat efectiva. El Govern central ja ha fet saber que no, que no modificaran res. Tenen la majoria absoluta i també el suport de la dreta catalana que sense despentinar-se ha votat a favor de la reforma laboral i tot el que suposa la posta en marxa d'aquesta mesura.

L'altre qüestió està en les retallades que s'estan fent per entregues. Jo sóc dels que penso que el Govern de Catalunya està posant punt i final a un sistema de serveis públics per motius pressupostaris i sobretot polítics. Posar al capdavant de Salut a la persona que a ser responsable de la patronal privada sanitària és una prova evident de l'adreça que es vol emprendre. 

En altres temes com la discapacitat convé tenir present que el govern hi dedica quantitats irrisòries i tot i així hi ha contundents retallades que perjudiquen a la població més necessitada.  A més, en aquest cas compten amb la debilitat d'un sector que està gestionant serveis i per tant no tenen marge de poder-hi dir la seva. El gremi de la discapacitat psíquica, per exemple, fa propostes verinoses que perjudiquen clarament al sector de la discapacitat física sense que a cap dels seus dirigents els caigui la cara de vergonya.

Hi ha una reforma en marxa del sistema econòmic que pretén alliberar al capital privat temes com l'educació, la sanitat i els serveis socials que siguin rendibles. Els governs només donaran cobertura a tot allò que serveixi per mantenir la façana, encara al darrere no hi hagi res, o ben poca cosa. 

Quan tot això grinyola el Govern català opta per posar en marxa l'aixeta nacional; El dèficit fiscal, l'espoli, el pacte fiscal i la suposada independència són eines que ben enceses serveixen per fer de cortinatge del nou model econòmic i social que se'ns està imposant a poc a poc. 

El Govern d'Espanya fa exactament el mateix. En la primera part -la liberal econòmica- van una mica enrederits perquè fa molt poc temps que governen, i també posen en marxa els temes de banderes i discursos unitaris amb la mateixa habilitat que els de casa nostra.

Tot plegat és un afer d'aixetes; d'aigua freda i aigua calenta, ens refreden sense congelar i ens escalfen sense escaldar. Mentre l'aigua passa per l'aigüera i amb totes les decoracions necessàries els nostres drets passen per les canonades i l'estat del benestar va riu avall...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…