Passa al contingut principal

Relleu a ASPID Lleida


Montse Bertran Renaches ha estat elegida nova presidenta de l’Associació de Paraplègics i Discapacitats Físics de Lleida (ASPID) en l’Assemblea General Extraordinària que ha tingut lloc aquesta tarda a la seu de l’entitat. Bertran substitueix en el càrrec a Josep Giralt, que presidia l’entitat des de la seva creació, l’any 1994.
Giralt i Bertran han anunciat que el canvi en la presidència respon a “un relleu generacional” i ha anunciat que continuarà la política duta fins ara per l’associació.
Els drets dels discapacitats, en perill
Bertran ha explicat que un dels reptes principals que afronta com a presidenta és “treballar per defensar els drets de les persones amb discapacitat, drets que ara estan fortament amenaçats sobretot pel que fa a la integració laboral”. Al seu parer, “actualment parlem de retallades socials, però el tema és molt més greu, perquè en realitat estem perdent els drets fonamentals de les persones”.
La nova presidenta s’ha referit als problemes de finançament que pateixen les entitats com ASPID i el perill que suposa “la retallada radical en les subvencions procedents de l’Administració”. Bertran s’ha mostrat pessimista pel que fa a aquest tema i ha explicat que la Generalitat de Catalunya “ens ha comunicat, en referència als ajuts, que Madrid (el Govern central aporta una part important d’aquesta partida) té un pressupost zero, tot i que estan en negociacions per obtenir alguna cosa”.
La integració laboral, “tocada de mort”
Bertran ha especificat que la manca de recursos és especialment evident en l’àmbit de la integració laboral de les persones amb discapacitat, ja que “les polítiques actives d’ocupació en el mercat ordinari estan tocades de mort, ja que hi ha un pressupost zero”, mentre que les bonificacions als centres especials de treball, fins ara del 75%, es reduiran considerablement (probablement al 50%, que és el mínim que marca la llei), la qual cosa tallarà l’accés a aquests centres de moltes persones amb discapacitat.
Respecte al Centre d’Atenció Diürna d’ASPID, ha afirmat que “ara per ara és un servei sanejat, però caldrà veure si l’Administració segueix apostant per aquest model”. Bertran alerta que “tots els àmbits de la gestió d’ASPID estan afectats i correm un risc evident de perdre qualitat en el servei”. Un problema afegit és que l’entitat “està sufragant serveis que no sap si mantindran el finançament institucional que tenien fins ara, la qual cosa podria provocar un endeutament perillós”.
De la seva banda, Giralt ha remarcat que el nou equip “està format per gent jove i molt preparada”, que “mantindrà una línia continuista” però que “haurà de lluitar molt, perquè aquest és el moment més difícil per a l’entitat si considerem la conjuntura general”. L’expresident d’ASPID ha afegit que en els pròxims anys no es desvincularà de l’actual junta, ja que “seguiré treballant amb aquest equip fins al final de la legislatura, el febrer de 2014”.
Montse Bertran és nascuda a Lleida. És diplomada en Treball Social i té el postgrau en mediació i resolució de conflictes i el títol d’expert en inserció laboral per a col•lectiu en risc d’exclusió.
Nota emesa per ASPID Lleida, més informació a www.aspid.cat

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…