Passa al contingut principal

Insolvència absoluta

He escoltat en directe per ràdio la compareixença dels Consellers Cleries i Mas-Colell aquest matí en la sessió de la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya. He quedat decebut i preocupat. Decebut perquè no han donat cap perspectiva de solventar el problema que la Generalitat ha embarcat a les entitats que presten serveis, no els ha donat cap esperança resolutòria a curt i mig termini. El Conseller Cleries coneix bé el tercer sector i sap que estem a les últimes, tirant cap a les acaballes. Però el pitjor de tot no acaba aquí ja que el Conseller Mas-Collell ha gairebé assegurat que la situació es tornarà a repetir. Moltes gràcies pels ànims. 

Els màxims responsables de la Generalitat podien haver treballat en la recerca de possibles solucions. El company de Lleida, Josep Giralt des del seu bloc suggereix poder disposar d'una línia de crèdit del ICF, per exemple, però suposo que s'ha optat per tirar pel camí del mig i deixar fer a les entitats una prova de musculació financera que ha estat -en alguns casos- molt esquifida. Les entitats del tercer sector no són societats financeres, cap o gairebé cap disposa de prou fons per assumir pèrdues o situacions d'estrès financer en situacions greus com la que vivim aquests dies. La demostració ja s'ha acabat.

Les paraules de Mas-Colell són greus i no conviden tampoc a la banca a col·laborar en una solució que d'altres vegades han salvat a les entitats. Les del tercer sector tenen molts problemes per poder entrar en un banc o caixa d'estalvis (quan n'hi havia) i demanar que ens facin un avançament amb la garantia de la Generalitat. En Mas-Colell avui s'ha carregat les garanties i per tant invertir o comprar deute -com es diu ara- de les entitats és arriscat i problemàtic, més que tot perquè el deutor principal, és a dir la Generalitat de Catalunya, s'ha declarat insolvent i avui ens han dit que ho tornaran a ser. També han dit que la culpa la té Madrid, '--me'n descuidava de dir-ho--. Amb això de Madrid ja només els falta una guitarra i unes castanyoles. Al tercer sector aquest discurs ja li comença a fer llufa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…