quimbonaventura.com

Octubre s'acaba i en temps de Fires de Girona aprofito per fer un tomb. M'arribo a un dels meus llocs preferits per passar-hi quatre dies. A Cabo de Gata cada deu minuts canvien els colors. Ho fa ràpidament i el mar també hi diu la seva, a vegades tranquil i sovint una mica més nerviós. Aigües molt netes i diada de tardor amb vent mariner. Comença novembre. Procuraré retratar-lo, que no sigui res.

Si ahir deia que és un escàndol la taxa d'atur que estem vivint ho és més encara la que afecta a les persones amb algun tipus de discapacitat. Aquesta setmana la gerent de la Fundació Ramon Noguera afirmava en el Diari de Girona que veu en perill els 115 treballadors que té la institució en diferents centres de treball que hi ha per Girona, tots ells declarats Centres Especials de Treball (CET's). La preocupació no és només pels llocs de treball, també ho són pels serveis que les entitats socials estan donant de forma directe a uns col·lectius que sense ajuda ho tenen molt difícil.
M'agradaria escoltar en aquesta llarga i pesada campanya electoral algunes propostes que parlessin de les persones amb discapacitat i que existissin alguns compromisos que fossin intocables. En primer lloc m'agradaria que cap govern faci ús indegut d'aquests col·lectius vulnerables entre les diferents administracions. L'argument que utilitza la Generalitat constantment és de que ells…

Ha quedat bastant clar que la política econòmica del Govern Central és un fracàs. Avui divendres 26 d'octubre passarà a la història per la notícia de que a Espanya hi ha gairebé 6 milions de persones aturades. Les notícies de Catalunya tampoc són bones; 840 mil aturats ho certifiquen. Suposo que tothom hi dóna la importància que realment tenen aquestes xifres,  personalment considero que són escandaloses. No hi ha cap país europeu, ni de lluny ni de prop que tingui un percentatge de la seva població activa en una situació tan greu i des de tant de temps.
La premsa econòmica i la generalista (en les seves versions digitals) fan una anàlisi de l'index d'atur d'Espanya i també de cadascuna de les comunitats. Els diaris de Girona parlen de la situació a les comarques gironines que també són escandaloses; mai abans havíem tingut més de 85.700 aturats, precisament en una de les províncies on l'activitat econòmica és de les més altes de tot l'estat. 
Tenir tanta gent …

Comença a fosquejar d'hora a Girona. El proper cap de setmana -em penso- canvien l'hora, però avui amb la grisor que ens ha acompanyat ha enfosquit molt ràpidament. Suposo que és el preludi de l'hivern que ja anirà arribant, més enllà de que avui a Girona -a migdia- encara anàvem en màniga curta. Dues fotografies del capvespre. La de dalt feta a dos quarts de nou i la de sota a tres quarts de vuit. La setmana vinent més foscor abans d'hora.

Hi ha una petita carretera gairebé desconeguda a la Garrotxa, la que uneix Sant Feliu de Pallerols i les Planes d'Hostoles. En diuen "la carretera vella" perquè abans era la que servia per unir les dues poblacions. Té un encant especial, permet veure la Vall d'Hostoles des d'una altra perspectiva. Avui, havent dinat he baixat per la "carretera vella" hi he fet algunes fotografies per penjar-les en aquest bloc. A dalt dues imatges de l'ermita de l'Àngel molt a prop de les Planes, al mig un instant de la carretera i a baix una imatge del cim del Castell d'Hostoles, edificació feudal que dominava la vall en temps medievals. La verdor és autèntica aquests dies, després de la pluja que ha caigut en les darreres hores. No sé si encara hi haurà sequera, però la regada ha estat fantàstica pels boscos i em penso que també per a la gent.

Es veu que a Barcelona han enxampat un home que anava pel carril VAO (que vol dir que va més directe, sempre i quan portis un acompanyant) amb un maniquí. La veritat és que la notícia m'ha fet gràcia perquè reconec que hi ha gent que és ingeniosa. En el mateix noticiari que escoltava aquesta estrafolària notícia també explicaven que Merkel, Hollande i Monti s'havien reunit a Brussel·les per discutir si rescataven a Espanya avui, demà o demà passat. El més curiós és que sembla que en aquesta reunió no hi era present el presumpte rescatat. Deuria ser una reunió només de rescatadors. Sense voler he relacionat els dos fets; lògicament només tenen la coincidència que s'hagin produït avui dijous 18 d'octubre, no sóc pas tan mal pensat. De fet el maniquí de la fotografia que penjo era l'excusa perquè el conductor rescatés i rasqués una mica de temps cada dia, arribant més ràpid, això sí, sense cap mena de conversa ni condicionaments estranys. Els maniquiis ja se sap...

Actituds incíviques i manca de manteniment provoquen que un espai important per la ciutat de Girona com el Parc de Can Gibert del Pla sigui una llàstima passejar-s'hi. Ja ho he dit en diferents ocasions en aquest bloc i ahir mateix vaig demanar a l'Ajuntament (a través de la bústia de suggeriments) que el netegessin, especialment de vidres (foto de baix) provocant que sigui impossible fer-hi esport com ciclisme, handbike en el meu cas. Espero que això sigui recuperable, val la pena per aquest barri.

A Metròpolis sacs serradís, sol postís i fals, vaig cosit a pals. He escollit a mort es camí vital, no me feia por, era natural. Antibiòtics me perseguien amb equipatge de policia.Una escala amunt, s'escotilla a dalt, no hi havia res més que molt d'espai.Anava caminant, ningú a part de jo, era cert allò més que lo de baix. I fa mil dies, vivint i treballant, i jo diria que ja m'han oblidat. Menjant garroves, som com un animal, m'he fet ca nostra i ho tenc organitzat.

Dia plujós i per tant una mica moll per fer bicicleta. Tot i així els retratats hem fet un tomb per Girona ciutat, (Mas Xirgu, Sant Narcís, Can Gibert del Pla) aprofitant els carrils bici que hi ha. El 12 d'octubre sempre fem un tomb en handbikes, ja és una tradició per vigilar en Xavier Terradas de Lloret; que celebra l'aniversari d'un grapat de coses. Després hem anat a dinar a Sant Narcís mateix on s'hi ha afegit l'Isabel Juscafresa i l'Anna Colom. Dia tranquil i agradable. Esperem que el proper any faci sol i la tradició continuiî.
Per cert, pels interessats avui (com podeu veure a les fotografies) hi havia dos models nous (un elèctric) que podeu demanar-ne més informació feu-m'ho saber, us donaré l'adreça de la persona que ho porta i coneix molt bé el tema.

Si un vol fer-se independentista només cal mirar una estona la televisió, especialment l'espanyola, amb una mica de paciència, però és bastant eficaç. Si un vol ser-ho per la via ràpida existeixen altres opcions com Intereconomía, Antena 3, la cadena COPE o d'altres emissores que hi ha en el dial radiofònic. En alguns casos convé prendre mesures ansiolítiques i d'altres medicaments per estómacs delicats. Ara bé, avui s'ha estrenat -ja feia dies que treia fum- el Ministre Wert, que es veu que se'n cuida de l'educació de tots els espanyols. La màquina Wert és molt efectiva; si l'escoltes pots fer-te independentista en menys d'un minut. Fins i tot funciona amb gent que no viu a Catalunya. El Ministre Wert ha dit que s'ha d'espanyolitzar els alumnes catalans. Insuperable. Jo proposo que li donin la Creu de Sant Jordi i el facin President d'Honor d'algun partit independentista català. S'ho mereix.
I pensar que les eleccions són el 25 de …

Fotografies fetes avui des del meu mòbil a la botiga de Can Morera de les Preses -a peu de la carretera comarcal 152 o també C-63. Hi ha restaurant i està totalment adaptat per a persones amb mobilitat reduïda, també la botiga. Les pomes de les dues primeres fotos són de l'Armentera, les avellanes de la Selva i a sota les mongetes -famoses- de Santa Pau i em sembla que aquestes són realment de Santa Pau. Colors de les comarques gironines amb les coses de menjar. N'hi ha moltes més.

Ahir vaig anar al cinema a veure la darrera pel·lícula d'en Woody Allen. Són unes quantes històries que passen a Roma i que exceptuant alguns moments no tenen massa interès. Bones imatges de la capital italiana i alguns retocs de música que també estan força bé. És clarament la peça més fluixa que he vist de Woody Allen i per primera vegada tenia ganes de que s'acabés ràpidament. Suposo que és per incondicionals del director. No enganxa, a mi, vaja...

Les pluges dels darrers dies han fet que el color verd broti novament. Són fotografies fetes avui quan he fet aquesta part de la Via Verda pels entorns de Girona. No vol pas dir que la sequera s'hagi acabat, només que el paisatge ha recuperat part del color que ha de tenir a la tardor. Avui feia un dia magnífic per fer tombs i Girona estava fantàstica.

Nova setmana, mes i trimestre. La tardor s'obre camí de mica en mica enmig de la situació econòmica i política confusa i sense saber massa com acabarà. El proper 25 de novembre hi haurà eleccions a Catalunya i sembla que això provocarà una nova etapa d'aquest país. S'haurà d'anar veient com avancen els esdeveniments i proposo estar molt pendent dels programes que parlin -no sé si això serà així- de la discapacitat, de la dependència, de pensions, d'integració laboral de persones amb especials dificultats, del tercer sector, etc..  Tinc por de què en aquesta convocatòria només hi hagi únicament un plat en el menú; realment seria una llàstima no poder saber quins camins tenim la població que som una pèl diferent.
També avui he pogut llegir les notícies relacionades amb els Pressupostos Generals de l'Estat -PGE- i fent un petit resum podem afirmar que a Girona ni cinc de calaix. Fins i tot sembla que això de soterrar el tren convencional ha quedat fora de l'im…