Passa al contingut principal

Alarmes socials

El dibuixant "El Roto" del diari EL PAÍS diàriament l'encerta. Avui divendres ens dibuixa un malalt amb una malaltia no rendible. De cop i volta em ve a la memòria que fa molt pocs dies s'ha donat a conèixer que l'ambulatori, és a dir el Centre Atenció Primària del municipi de L'Escala (Alt Empordà) s'ha privatitzat. Llegeixo que això és una prova, una prova clara de l'abandonament del serveis públics dels responsables sanitaris d'aquest país. Suposo que com tot, hi haurà opinions per a tots els gustos, però m'agradaria dir que hi ha un sector molt important de la població -entre els quals hi ha les persones amb algun tipus de discapacitat- que no tenim dret a decidir (...)

I no tenim aquest dret perquè les mútues privades no accepten a persones amb discapacitat, més enllà de que efectivament hi ha alguna oferta que no cobreix gairebé res, bàsicament perquè nosaltres no som pacients rendibles. La nostra qualitat de vida depèn únicament de l'existència del serveis sanitaris públics. No tenim més opcions. Les experiències neoliberals que estan duent a terme governs com el de la Comunitat Autònoma de Madrid -desmantellant directament grans hospitals- o el que fa el País Valencià, privatitzant a torn i a dret, no donen cap opció als col·lectius més vulnerables. A Catalunya que era la cinquena potència mundial en atenció sanitària, el model públic s'està abandonant de mica en mica. Tants anys lluitant per tenir una sanitat moderna i en quatre dies retrocedeix un grapat d'anys. Quina llàstima i quina misèria!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.