Ves al contingut principal

Alarmes socials

El dibuixant "El Roto" del diari EL PAÍS diàriament l'encerta. Avui divendres ens dibuixa un malalt amb una malaltia no rendible. De cop i volta em ve a la memòria que fa molt pocs dies s'ha donat a conèixer que l'ambulatori, és a dir el Centre Atenció Primària del municipi de L'Escala (Alt Empordà) s'ha privatitzat. Llegeixo que això és una prova, una prova clara de l'abandonament del serveis públics dels responsables sanitaris d'aquest país. Suposo que com tot, hi haurà opinions per a tots els gustos, però m'agradaria dir que hi ha un sector molt important de la població -entre els quals hi ha les persones amb algun tipus de discapacitat- que no tenim dret a decidir (...)

I no tenim aquest dret perquè les mútues privades no accepten a persones amb discapacitat, més enllà de que efectivament hi ha alguna oferta que no cobreix gairebé res, bàsicament perquè nosaltres no som pacients rendibles. La nostra qualitat de vida depèn únicament de l'existència del serveis sanitaris públics. No tenim més opcions. Les experiències neoliberals que estan duent a terme governs com el de la Comunitat Autònoma de Madrid -desmantellant directament grans hospitals- o el que fa el País Valencià, privatitzant a torn i a dret, no donen cap opció als col·lectius més vulnerables. A Catalunya que era la cinquena potència mundial en atenció sanitària, el model públic s'està abandonant de mica en mica. Tants anys lluitant per tenir una sanitat moderna i en quatre dies retrocedeix un grapat d'anys. Quina llàstima i quina misèria!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…