Ves al contingut principal

Alarmes Socials II

El novembre s'ha acabat. Hem sortit tots de quatre grapes d'aquest mes horrible. En el meu entorn més proper ha passat de tot, gairebé res de bo. Tenia ganes de que s'acabés perquè tinc la sensació -suposo que són tonteries meves- de que el mes de novembre sempre ha estat dolent;  els canvis d'horaris, les foscors de mitja tarda, les pluges, el fred, els reumes, etcètera. 

Ahir era el darrer dia i jo esperava que hagués estat un dia tranquil, però a migdia va sortir per la televisió la Ministra de Treball, Fàtima Báñez explicant que el govern ho fa molt bé i que per l'any 2013  els pensionistes d'aquest país tindran una pujada magnífica. També va dir que els enderreriments que s'han de cobrar per Llei -seguint les indicacions d'allò que se'n deia El Pacte de Toledo- no podran pagar-se perquè l'economia està fluixa, i com sempre la culpa és d'en Rodríguez Zapatero, que ja no governa des de fa més d'un any, però encara continua sent essencial per justificar mesures neoliberals, tipus FAES per entendre'ns. Finalment les pensions pujaran un 2 per cent per aquells i aquelles que cobrin menys de 1.000 mensuals i un 1 per cent pels qui superin aquesta quantitat. Lògicament el 1,9 per cent que s'hauria de cobrar el mes de gener o febrer en concepte de "paga única" desapareix per patriotisme. Tothom ha de suportar la crisi, diuen els polítics, però sembla que les mesures d'aquests darrers mesos deixen clar que uns més que d'altres. Els copagaments en els medicaments, el sot econòmic que suposa l'augment de 2 i més punts d'IVA també són retallades que els pensionistes viuen en primera persona.

I tot això per no parlar de com s'està enterrant -sense dir cap missa- la Llei de la Dependència que deixa a milers de persones desateses. Tothom s'atreveix amb nosaltres, una dels sectors més vulnerables de la nostra societat. Finalment, m'agradaria dir que la Ministra Fàtima Báñez és fantàstica, trobo que hauria d'anunciar sabó de màquina de rentar, d'aquells que en els seus anuncis diuen "más blanco imposible".  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Ruth Vela Gym 2018

Més enllà de la política i dins del marc de la gent normal i corrent el 2017 ha estat un any extraordinari pel Ruth Vela Gym. Tant la Ruth com l'Esther -les seves propietàries- han aconseguit consolidar la nova ubicació del gimnàs, al barri de Sant Narcís de Girona i la clientela hem considerat els canvis com molt positius. És una zona on pots aparcar-hi bé, les instal·lacions són molt agradables i el gimnàs manté l'esperit que a mi tant m'agrada. Estic segur que 2018 serà un any magnífic per elles, i per tots els clients que formem part d'aquesta tropa. Per altra banda, la Ruth, l'Esther i un grapat d'amigues més varen ser les campiones del Món de Kangoo durant l'any 2017. Reben un grapat d'invitacions internacionals per fer desmostracions i la Ruth ha estat a Ucraïna, Itàlia i Bulgària recentment. O sigui que el 2018 serà mogut. Com ha de ser. Allà seré jo per veure-ho i animar a la tropa.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…