Passa al contingut principal

La Girona de l'any que ve.

Veig que el Diari de Girona, mencionant a l'agència EFE informa que l'Alta Velocitat està a punt d'arribar a les comarques de Girona, concretament l'espanyola, perquè la francesa ja fa temps que arriba, encara que només sigui fins a Figueres-Vilafant. Girona ciutat ha suportat durant anys un grapat d'obres que ara culminen amb l'arribada d'aquesta tecnologia que permet anar a ciutats més o menys properes en poca estona. Sembla que hi haurà serveis que uniran Girona i Figueres amb Barcelona, Tarragona i Lleida de manera -està per veure- competitiva. També hi haurà una bona combinació per anar a Madrid. La notícia d'aquest diari diu que dels nou trens que uniran Girona amb Barcelona, vuit continuaran fins a Madrid.

Aquesta notícia coincideix amb el desdoblament de la C-25 que uneix les Lleida amb Girona a través de la Catalunya central. He passat per la C-25 aquesta darrera setmana i les obres estan del tot acabades, esperant suposo la inauguració i rematar quatre senyalitzacions que també estan gairebé acabades. És una bona obra que permetrà un cert equilibri territorial, anar a Lleida sense haver de passar per Barcelona i rodalies. Això ja era possible, però era difícil perquè era una carretera molt carregada de camions i altres vehicles pesats. 

I finalment queda l'ampliació de l'autopista del Mediterrani que en el seu tram per Girona tindrà cinc sortides i quatre carrils per banda, fent el paper de Ronda de Girona. Aquesta obra, que ha estat la més ràpida és també necessària per convertir Girona en una ciutat una mica diferent, amb més accessos d'entrada i sortida, més dinàmica.

De totes aquests esdeveniments jo me n'alegro i molt. També vull incidir en la meva preocupació per com quedarà tot això del Parc Central, com quedarà ressolt aquest espai que ha de ser vital per la ciutat. També espero que l'estació de l'Alta Velocitat sigui més o menys presentable, vull dir la part de fora, la que es veu. És important tenir una entrada harmònica i l'estació de trens ha de ser sempre un referent. Això m'ho comentava fa uns dies un important arquitecte de Girona, preocupat també per l'urbanisme. En aquest afer, penso que l'Ajuntament i el Ministeri de Foment han estat de vacances comunicatives. L'Alcalde de Girona ha dit que la Ministra no contesta les cartes. Segurament és cert, jo no ho poso pas en dubte, però també penso que quan el màxim responsable polític d'una ciutat que està trinxada pel Ministeri de Foment només està esperant la contestació de les cartes que ha escrit a la Ministra vol dir que anem malament, o millor dit, no acabem d'anar del tot bé. 

En fi, el 2012 s'acaba, ja era hora, i sembla que el 2013 serà una any amb molts problemes. Les tres obres que detallo són solucions que arriben, algunes amb més de 20 anys de retard, però arriben finalment i Girona haurà d'aprofitar-les i fer-les rendir sàviament. Esperem que així sigui.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.