Passa al contingut principal

Madrid no és per a nosaltres




Unes imatges de Madrid on aquesta setmana he vingut a passar-hi uns dies. Continuo dient que per a la gent amb discapacitat és una ciutat difícil i complicada, poc amable, aspre i fins i tot perillosa. Tot i així hi ha millores; anar en metro ja no és impossible, però no és gens fàcil. La distància entre el tren i l'andana és molt gran i fa una mica de por. (la fotografia no és del vagó que he anat, és d'un comboi que arriba a l'andana del davant). Hi ha una xarxa de metro que s'està millorant però encara queden pendents les principals estacions que estan al mig de l'epicentre de la ciutat. També he vist que a moltes cantonades hi ha gent demanant, gent amb discapacitat. Em diuen -la gent- que són una màfia organitzada i que els pidolaires són estrangers. Sembla que algú hi hauria de fer alguna cosa. L'alcaldessa de Madrid podria donar un vol per la realitat i preguntar què passa en alguns llocs. També les entitats del sector haurien de dir-hi la seva, no ho sé, és lamentable que se'ns manipuli d'aquesta manera. Tinc que dir que tenen bastant d'èxit, molta gent els dóna diners.

Finalment una fotografia de Doña Manolita. La cosa aquesta de la Loteria de Nadal té molta força a la capital espanyola. La cua que he fotografiat tenia una llargada de 400 metres i diverses persones posaven ordre per no fer nosa a ningú. Déu n'hi do. Més enllà de tot plegat, a mi venir a Madrid de tant en tant m'agrada.

Comentaris

Madrid és diferent en aquest aspecte respecte Barcelona? Fa anys vaig estar a la Once i no ho tenien gens fàcil, tampoc.
La veritat sigui dita, el Metro de Madrid va molt fondo i això vol dir que hi ha estacions que mai seran adaptades. Les estacions noves ho són totes, sense problemes i les velles van fent. Madrid té una xarxa de Metro fantàstica, però fer-la en cadira és complicada. No pas més que altres llocs. A Barcelona hi ha línies noves senceres, com la 2 i la 9 i les altres no ha estat massa difícil arreglar-ho. De tota manera Barcelona també és el resultat de molts anys pressionant, i a Madrid el col·lectiu de gent amb discapacitat és més fluix, ara i abans. En fi, a mi em fa por anar en Metro, però quan arribo a les grans ciutats hi vaig de cap, és un fet estrany, no puc evitar-ho. Cuida't

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.