Passa al contingut principal

Rescatar a Mourinho

De futbol no hi entenc massa, però no cal ser expert per deduir que l'entrenador portuguès del Real Madrid és un bocamoll. Això no és res nou, ja ho sabem, però també és una de les eines més importants que tenim en aquest país. Les seves intervencions públiques són comentades durant dies, setmanes i per això és una peça fonamental per l'estat d'ànim i social d'aquesta Espanya que el President Rajoy té a les fosques des de fa un any. En Mourinho és necessari per tal de que una part de la nostra societat sobrevisqui més feliç i enganyada, segurament i en realitat, més distreta.

En un país que hi ha 6 milions d'aturats, sense massa esperança a curt i a mig termini és convenient tenir personatges i maldecaps d'aquest tipus. L'entrenador de Real Madrid és tan important com Iberia, Paradores Nacionales o Bankia, i la seva presència a la premsa forma part del paisatge de la comèdia econòmica i política diària que vivim. Els resultats desastrosos del principal equip de futbol de Madrid (n'hi ha d'altres) és un fet molt preocupant, sobretot si pensem que el Mourinho podria ser destituït. Estic convençut que el govern central haurà de decretar alguna cosa especial perquè el personatge tingui un rescat decent a l'alçada de la seva figura.

Lògicament les privatitzacions del sistema de Salut, l'enfonsament del Serveis Socials, el menyspreu que hi ha cap a l'educació amb rampells tipus ignoràncies Wert i d'altres misèries, no tenen cap importància al costat de l'entrenador Mourinho, l'home més intrèpid i totalment essencial per viure amb una mica de dignitat en aquesta Espanya folklòrica on més o menys tothom a perdut al cap, o gairebé.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…