Passa al contingut principal

Ajudes Socials per a Persones amb Discapacitat

Ha sortit la convocatòria d'Ajudes Socials per a persones amb discapacitat a Catalunya, publicada al DOGC el passat dia 16. Per demanar ajudes d'aquest tipus s'ha de complir un grapat de requisits i a més ser pobre de solemnitat; en funció dels ingressos econòmics de la unitat familiar, el percentatge de subvenció comença a baixar ràpidament fins arribar a la xifra de 0. Per acabar-ho de rematar, aquest any la convocatòria surt amb un pressupost inicial d'1 milió d'euros, contra els 18,5 del passat any 2012.

Mai he compartit que aquestes ajudes siguin valorades en funció dels ingressos familiars, d'això que se'n diu Unitat Econòmica familiar, perquè és injust fer-ho i no respecte la independència personal de les persones amb discapacitat. Ho hem traslladat moltes vegades, però aquesta situació no millora, ni tampoc sembla que tingui intencions de millorar en els propers anys. Em penso que ho tenim molt difícil. Per altra banda, la partida d'1 milió d'euros és senzillament una aixecada de camisa. Aquest import vol dir que cada ciutadà de Catalunya aporta 0,13 cèntims d'Euro a aquest programa, una xifra que no crec que superi massa ningú. 

I els representants de les persones amb discapacitat a Catalunya no diuen massa res. No he escoltat que ningú es queixi. M'imagino que no tenen marge. Les entitats catalanes estan enfangades en la prestació de serveis que també tenen moltes dificultats en cobrar les subvencions de la pròpia Generalitat i han decidit que ara no era el moment de rascar en direcció contrària. Ho entenc, però no ho comparteixo, perquè al capdavall els afectats són persones que l'any 2013 no podran accedir a cap ingrés per fer front a les despeses que suposa viure amb una mica de dignitat i amb les eines (cadires de rodes, ajudes a domicili, i d'altres molt considerables) que es mereixen, que ens mereixem. 

Puc entendre la situació econòmica que viu el país. Puc entendre i entenc els saraus polítics, però el Departament que dirigeix Neus Munté ha de saber prioritzar i sobretot defensar davant de qui sigui els recursos que convenen per atendre a la gent que diuen defensar. En fi, només volia dir que el que he llegit no és presentable i no m'agrada gens, ni la convocatòria ni tampoc els diners que diuen que hi dedicaran. No és seriós, francament. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…