Passa al contingut principal

L'article del Diari de Girona, dilluns 12 d'agost

Us penjo l'entrevista sencera que va fer-me el periodista Jordi Nierga del Diari de Girona, motivada per la meva entrada de regidor del PSC el proper mes de setembre a l'Ajuntament de Girona. Va ser publicada el passat dilluns 12 d'agost. Agraiexo a en Jordi l'estil i la bona lletra que fa. Ell mateix m'ha enviat el format perquè per Internet l'article només podia llegir-se a través d'Orbyt. Disculpeu-me, abans l'he penjada en PDF i és molt difícil de llegir.

Jordi Nierga. Diari de Girona.-- El proper 9 de setembre de ben segur que no resultarà un dia indiferent ni per a Quim Bonaventura ni tampoc per a l’Ajuntament de Girona. La transcendència de la jornada admetrà una doble lectura. D’una banda, qui va ser número 8 de la llista socialista a les passades eleccions municipals passarà a formar part de l’organigrama de regidors substituint Ramon Ceide, que recentment ha deixat la política després d’una dedicació de 33 anys. De l’altra, l’edifici consistorial obrirà per primer cop les seves portes a un edil que accedirà a la sala de plens assegut a una cadira de rodes. Aquest, serà el tret de sortida d’una nova etapa.

Bonaventura és conscient que la seva figura generarà un precedent històric, però s’agafa els pròxims horitzons amb una filosofia serena i pròpia d’aquell qui interpreta els nous reptes amb coherència. «Seré el primer regidor de la ciutat amb discapacitat física i espero que no sigui l’últim, perquè això seria un senyal de normalitat», explica.

La nova tasca municipal li genera una miscel·lània de sensacions i actituds que comprenen la «il·lusió», les ganes de ser «eficaç», i la responsabilitat de poder «estar a l’alçada  de les expectatives». «El que no sento és cap tipus de temor. Interpreto el món de la política pensant que avui hi sóc i demà potser no», afegeix amb naturalitat.

Un dels grans al·licients d’aquesta aventura a l’Ajuntament és el que li brinda el model de treball del seu partit polític. «El grup del PSC a Girona és una formació que demostra una gran passió per la ciutat», destaca.

Des de l’oposició, Bonaventura treballarà amb allò que li assignin les directrius del grup municipal, però posarà un èmfasi concret en els temes de mobilitat. «Respecte a l’accessibilitat a Girona, m’agradaria que hi hagués un canvi de mentalitat. Queden algunes assignatures pendents», explica.

Qui va ser vicepresident del grup Mifas destaca com un dels principals esculls urbans la poca adaptabilitat dels comerços. «Cal millorar l’accés a les botigues. A la ciutat encara no es concep la persona amb discapacitat com un consumidor», subratlla.

El context comercial no és l’únic handicap per a les persones amb mobilitat reduïda. En aquest sentit, Bonaventura assenyala determinats indrets de Girona que encara han de fer els deures. «Malgrat que la ciutat en els últims anys ha tingut una evolució important a nivell poblacional i de millores, encara hi ha alguns punts foscos que s’han d’anar resolent. Especialment, caldrà posar molta imaginació per solucionar la situació del barri vell, on costa anar-hi amb cadira i també a peu». A més del call jueu, l’edil apunta altres emplaçaments com els carrers «Costa Brava i Rosselló» o la «rambla Xavier Cugat».

El «regidor en pràctiques», com així es defineix ell mateix amb humor, explica que la seva nova posició política li permetrà col·laborar amb l’objectiu de «millorar l’accessibilitat» i «pressionar l’equip de govern perquè s’accelerin els processos».

La seva serà una «experiència personal important», defineix. Un punt i seguit a un itinerari vital que l’ha portat a treballar en empreses privades, a la Confederació Espanyola de Minusvàlids o a la Fundació ONCE. Ara, amb el món de la política municipal deixant-se entreveure, el de Les Planes d’Hostoles compta els dies per iniciar un nou episodi.



L’Ajuntament adapta la sala de plens amb l’arribada del regidor

Només un dia després de prendre possessió del càrrec de regidor, el tarannà encuriosit d’en Quim el conduirà al consistori per analitzar l’adaptabilitat de les infraestructures. «El dia 10 de setembre faré el tafaner per tots els espais de l’Ajuntament», comenta.

 Segons el seu parer, l’immoble presenta dues parts diferents: «És un edifici vell que ha tingut algunes modificacions. A la part nova, per exemple, hi ha rampes internes i no existeixen problemes de mobilitat. L’altra part de l’edifici és un misteri que encara he de descobrir», especifica.

El passat dilluns, 29 de juliol, dia en què es va celebrar un ple extraordinari, Bonaventura ja va copsar les primeres impressions. Una radiografia que va continuar el següent dimecres, quan va intuir possibles problemes d’accessibilitat provinents de secretaria. «M’havia citat la secretària i va ser ella la que va haver de venir fins on estava jo», explica.

Una solució provisional

L’Ajuntament ja s’ha posat en marxa per facilitar l’accés al nou edil. Així doncs, a la sala de plens s’hi ha habilitat una rampa de fusta que servirà per superar l’esglaó que condueix a la zona on s’ubiquen els regidors. Aquesta plataforma, de caràcter provisional, no és l’únic canvi visible. També s’han desplaçat les dues bancades cap al centre, permetent així una major mobilitat, i s’ha tret la butaca on s’hi hauria d’asseure Bonaventura per tal de poder-hi col·locar la seva cadira de rodes amb millors condicions.

Respecte a una hipotètica transformació de la sala de plens més enllà d’aquesta rampa de fusta, en Quim es mostra ferm i concís: «Abans de readaptar l’Ajuntament el que necessitem és invertir amb l’objectiu de recuperar l’economia. Que jo em pugui passejar pel consistori amb cadira està molt bé, però cal prioritzar sempre el carrer».

Comentaris

Enhorabona Quim. especialment m'agrada la priorització que fas del carrer, del bé comú, abans (sense substituir-les) de la teva mobilitat all si de l'ajuntament.
Si, això és evident, la situació está complicada i cal prioritzar, en línia, cuida't
Luis Diaz ha dit…
Felicitats Quim i molta sort.

Estic segur que participaràs amb èxit en tots els indrets on arribi la teva responsabilitat local, amb rampa i sense.

Salutacions. Lluís
Gràcies Lluís, a veure si puges i ho veíem, merci pels ànims.

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.