Passa al contingut principal

Octubre, el mes que és dibuixa el 2014

Comença el mes d'octubre i ja es dibuixen les previsions econòmiques del proper any que seran protagonistes en aquest darrer trimestre. El govern central ha sortit en escena informant que les pensions del 2014 pujaran un 0,25 per cent i els sous del funcionaris quedarà novament congelat. No calen gaires comentaris. També ens diuen que l'endeutament d'Espanya serà ja del 100 per cent del PIB; vol dir que deurem tot el que produïm durant un any, uns 1,2 bilions d'Euros.

A la casa catalana les coses no estan massa clares tampoc. El Conseller Felip Puig va afirmar la setmana passada que la crisi s'ha acabat i que les empreses han de deixar de rebre subvencions. No sabem si les declaracions estaven fetes en una trobada d'amics. No sé de quines subvencions està parlant en Puig. També està molt bé això de declarar la crisi per finalitzada i tenir un atur de gairebé 700 mil persones, suposem que el Conseller deu tenir més notícies que la resta de ciutadans i que una estona d'aquestes ho explicarà una mica millor.

També començarà el ball pressupostari a la ciutat de Girona. Estem esperant que arribin les primeres notícies, els números que l'Ajuntament de la capital pensa dibuixar i de com haurà anat el 2013 que encara té forces vagons. De moment l'Alcalde Puigdemont està entestat en comprar la col·lecció Santos Torroella i això portarà cua, la de la lògica i el sentit comú.  Com explicar a una ciutat en crisi i amb ciutadans amb molts problemes que la prioritat del seu consistori és gastar-se 4 milions d'euros en una col·lecció d'art. 

Arriba octubre i entrarem de ple en el curs polític i econòmic i convé tenir present com s'escriuen les previsions de 2014 que serà un any essencial per sortir de tota aquesta situació econòmica que sens dubte és el principal problema que tots estem visquen.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…