Passa al contingut principal

Absències lamentades

Aquesta setmana farà dos anys que ens va deixar Domingos Dosil Cubelo que va ser el fundador i President de la Confederació Gallega de Discapacitats Físics, coneguda allà com COGAMI. També aquesta mateixa setmana, farà tres anys que ens va deixar Maria José Vázquez Arias, que va ser Presidenta de la Federació catalana ECOM. Ara mateix no tinc gairebé contactes amb COGAMI i ECOM, n'estic al marge totalment i tampoc tinc relació amb gent que hi estigui a primera fila. Suposo que estan intentant sobreviure com poden aquesta crisi que s'ha endut per endavant a un grapat d'entitats i organitzacions que s'havien creat dins del sector de la discapacitat, en forma i esperit d'autoajuda. 

No obstant el mal moment de tots els que estem aquí, penso sovint amb aquestes dues persones que varen viure moments històrics i els tinc molt present quan escolto notícies que tenen relació amb el nostre sector. També lamento que al capdamunt de la discapacitat espanyola hi hagi un grapat d'irresponsables que han demostrat que són del tot incapaços de negociar i prevenir res. Amb tot el que s'està queien no se'ls ha sentit per a res. 

Ara mateix per exemple, s'està parlant amb intensitat d'una reforma fiscal que sembla que pot ser important. M'agradaria saber si aquelles mesures de les quals som beneficiaris ara mateix quedaran vigents. Més d'un cop m'han arribat comentaris de que hi havia gent que les considerava excessives, suposo que els comentaris venien de gent que camina molt bé. La COCEMFE estatal no crec que estigui parlant d'això amb ningú. Aquestes coses les deixen fer a la gent de l'ONCE que sí negocien els seus interessos. Suposo que fan el que han de fer, en aquest cas no és criticable. Els nostres estan discutint qui mana i quant temps ho faran. Mentrestant els discapacitats físics d'aquest país estem sempre a la corda fluixa i no hi ha ningú que ens representi amb un mínim de dignitat davant de tot allò que s'havia aconseguit i tot el que s'està ensorrant davant del nostre propi silenci.

Hem d'admetre que ens falta gent com en Domingos i la Maria José, per la categoria, per l'honestetat personal i perquè sabien molt bé a qui representaven. En els aniversaris de les seves pèrdues reitero el gran compromís que sempre varen tenir i que la seva absència és molt lamentada.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.