Ves al contingut principal

Diari de Girona, dominical d'avui dedicat a Lluís Soldevila Albareda i la seva mare




Gran dia avui. El dominical del Diari de Girona ha fet un reportatge de varies pàgines on s'hi explica uns fets de la Guerra Civil Espanyola que varen passar a les Planes d'Hostoles i que afectaren de forma molt directe a Lluís Soldevila Albareda. La seva mare Ramona Albareda va haver de marxar amb la retirada i exiliar-se a França fins que va morir a l'any 1995 a la ciutat de Cahors (Departament de Lot). Molts anys després, el 2005 en Lluís va descobrir que a França hi tenia sis germans i la veritable història que havia viscut Ramona Albareda des de que havia marxat de les Planes l'any 1939. El reportatge està molt ben narrat per Alfons Petit. Tota aquesta notícia ha saltat a la premsa gironina a causa de que el nét de Ramona Albareda va ser premiat fa uns dies amb un Òscar a Hollywood per la creació d'un curt metratge de ficció. El Diari de Girona va titular a primera pàgina "Un Òscar amb ADN gironí" i que jo vaig copiar en aquest bloc, fent un post.

Us penjo tres fotografies de la notícia d'avui en el dominical del Diari de Girona, la de dalt és d'en Lluís acompanyat de les seves germanes Marie Couderc i Angeline Wiltz (la segona és la mare del premiat als Estats Units) en una fotografia d'una trobada a les Planes d'Hostoles. La del mig és la portada d'avui del Dominical, en Lluís a tota plana i la de baix hi ha unes quantes fotografies, una de les quals hi surt un servidor perquè vaig acompanyar a Lluís a la ciutat de Cahors i al poble d'Albàs (Lot) en el moment que varen descobrir-se uns als altres. Va ser memorable i jo en vaig ser testimoni privilegiat. Estic molt content de que tot hagués sortit bé i feliç després d'haver parlat amb en Lluís per telèfon, ara fa uns instants. És una bona mostra del que suposa sobreviure, la història de la Ramona té en certa manera la seva compensació, encara que sigui molts anys després. Cal tenir present ara i sempre que les guerres i els seus efectes són terribles i que els perdedors són sempre els mateixos i que han de passar molts anys perquè els innocents rebin una mica de justícia i cal explicar les coses perquè no tornin a passar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…