Passa al contingut principal

El Departament del no res

L'any 2010 jo protestava en aquest mateix bloc perquè la Generalitat de Catalunya havia tret el Pla Unificat d'Ajudes a persones amb discapacitat amb un pressupost de 19 milions d'euros. Considerava en aquell moment que l'import i les condicions del programa eren irrisoris i que no es podia fer front a les necessitats que la població amb algun tipus de discapacitat de Catalunya tenia en aquell moment. Ho he vist ara fent un repàs i he quedat congelat del que jo mateix deia en aquell any. Doncs res, aquest any 2014 el Govern de la Generalitat ha publicat la Convocatòria del mateix programa i el pressupost és de 855.000 euros. Ja no sé què dir. Penso que la partida que hi volen dedicar diu molt de l'interès que hi ha amb el nostre col·lectiu a Catalunya. 

Amb aquesta partida no n'hi ha per fer propaganda que és la especialitat del Govern català el 2014 i no cal dir que és un clar insult a la dignitat i al sentit comú. Amb aquesta noticia i d'altres que m'arriben de la política que s'està fent dins del Departament de Benestar i Família dirigit per Neus Munté, l'actual Consellera, queda clar que el millor que es podria fer és tancar-lo amb pany i clau i tirar la clau al mar. No cal tenir un edifici de 24 plantes per dirigir la política social d'aquest país que no serveix per a res. Seria molt més pràctic i honest dir que no hi ha cap tipus d'interès ni partides pressupostàries i aprofitar l'edifici per fer-hi qualsevol altra activitat productiva. Tenir-lo obert és un frau, una aixecada de camisa i un insult per a milers de persones que requereixen una administració pública que estigui a l'alçada i més ara que estem en temps de crisi. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…