Ves al contingut principal

Entrevista en el diari EL PUNT al President de MIFAS, Albert Carbonell

Es va fer càrrec de la presidència de l'associació a principi d'any, després de la dimissió de Pere Tubert, que va ser-hi al capdavant durant vint-i-sis anys.
El seu antecessor en el càrrec va dir que el deixava, cansat d'haver d'aplicar retallades. És el que li toca fer ara a vostè?
Com a associació, retallem d'on podem, però hi ha unes línies vermelles que no podem traspassar. No es pot tornar a la situació que el discapacitat es quedava a casa, una situació que malauradament torna a passar perquè hi ha uns copagaments que no es poden assumir.
Per què es dóna aquesta situació?
Hi ha gent que té una bona pensió i podria pagar un bon servei en un centre residencial, però moltes famílies es mantenen amb aquesta pensió, de manera que el discapacitat acaba renunciant a la plaça residencial. Són pocs casos, però està passant. I amb els que estan en una residència, hi ha un altre problema. El gran discapacitat mai no ha tingut una gran pensió. Estem parlant d'entre 300 i 500 euros al mes. Quan vas a una residència, hi ha copagament, però sempre hi ha hagut uns diners, mínims, que deixaven per a ús propi. Eren molt minsos, de 197 euros al mes, però és que ara volen rebaixar-los fins als 113 euros. I no es té en compte que els discapacitats tenim les nostres despeses. Se'ns incita a portar una vida normalitzada i, en canvi, se'ns retallen els ajuts.
Quina és la situació dels centres especials de treball?
Continuem apostant pels centres especials de treball propis, per donar feina al col·lectiu i perquè, en el cas que hi hagi beneficis, els destinem als serveis assistencials. Però ara ens trobem que hem de competir amb grans empreses que abans ni es miraven els concursos als quals ens presentem. I no podem competir amb l'oferta econòmica que fan. Seria bo que alguns concursos es protegissin una mica i estiguessin enfocats per als centres especials de treball.
Quina és la relació amb l'Ajuntament de Girona, després de perdre les zones blaves?
Ni bona ni dolenta. He parlat amb l'alcalde de Girona i hi ha bones intencions. Però res més. Tot plegat és una qüestió de voluntat política. A Palamós, ens vam presentar a concurs competint amb les mateixes empreses que en el seu moment es van presentar a Girona i vam guanyar. La diferència és que en aquest Ajuntament es va posar un límit en l'oferta econòmica per evitar ofertes temeràries.
S'han sobreposat, de la situació que es va generar amb la pèrdua d'aquell concurs?
Sobreposar-nos no, perquè ha estat un pal fort, però estem buscant noves línies de negoci. Una d'aquestes és l'ampliació de l'aparcament de consultes externes del Trueta. Les noves línies de negoci són difícils de trobar perquè no podem fer grans inversions ni tampoc tenim crèdits de la banca. I cada dia hi ha gent que ve a apuntar al servei laboral.
Quina és la llista d'espera?
El 31 de desembre del 2013 teníem una llista de 1.180 persones amb discapacitat que volien treballar. La demanda més important del soci de Mifas és la feina. El 90% dels nous socis que es venen a apuntar (entre 70 i 90 altes cada dos mesos) ho fan amb aquesta demanda. L'any passat vam aconseguir fer unes 200 insercions. I la perspectiva és continuar picant pedra per fer-ne moltes més.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…