Passa al contingut principal

Girona, flors i violes

Avui divendres he caminat molt per Girona, he estat al barri vell perquè tenia que anar a l’Ajuntament i després he estat passejant per Santa Eugènia i Sant Narcís una bona estona, a migdia. La ciutat bull per l’exposició que demà s’inaugura i estava plena de gent fent tots els preparatius. També he vist mainada molt petita que feien un tomb per la ciutat i miraven tots aquests muntatges. La setmana vinent és també per escoles, però per més grans, més que tot perquè hi haurà molta gent als carrers. Cal dir també que avui el temps hi acompanya especialment, feia un matí d’estiu, fins i tot calor. A Sant Narcís l’ambient era totalment diferent de l’epicentre de la ciutat, els jardins no tenen la cura que tenen en altres llocs, tampoc el tema de neteja. Davant del número 65 de l’Avinguda de Sant Narcís hi ha un joc de contenidors nous i llampants però la brossa està a terra, també cartrons i d’altres residus que no entren bé en aquests recipients de disseny que hem instal·lat en els darrers mesos. Girona amb tot el seu encant es mostra com dues cares de la mateixa moneda, però diferents. Enmig del barri vell i zona comercial les coses estan més ben cuidades i als barris hi ha una espècie de més igual, molt més desmanegada. La part floral de Sant Narcís està deixada, no pas d’ara, ja fa temps que ningú hi posa massa interès. Sota les plantes de l’Avinguda de Sant Narcís estan plenes de deixalles, burilles, papers i llaunes. És un deixat consolidat que ha triomfat de mica en mica. La gent d’aquests barris hi conviu a base d’acostumar-s’hi, sense protestar gaire. De fet, en temes de neteja hi ha sectors de la ciutat que ja han renunciat a trucar als serveis de manteniment, no han tingut èxit quan ho han fet.

La plaça Montserrat va agafant forma, suposo que al final quedarà bé, però ara mateix no dibuixo encara el seu disseny. Hi ha màquines que hi treballen i molta polseguera.  El carrer Bisbe Sivlla també està tot girat i aquí encara no m’imagino massa el dibuix, que tocarà la part que s’ha de resoldre el parc Central de la ciutat, una qüestió que no acaba de tancar-se. Aquesta setmana hem rebut la notícia de que l’interlocutor d’ADIF és un dels detinguts el passat dilluns, presumptament motivat pels sobrecostos d’algunes obres en alguns trams de la província i ciutat de Barcelona. Això de l’AVE és feixug i lent. Per allà on passa hi deixa una llarga cua de desgràcies urbanístiques, forats per tot arreu i ara surten també les llufes de les empreses constructores.  Esperem que tot plegat acabi bé per Girona i puguem veure totes aquestes zones de la ciutat una mica normalitzades. Ja veig que costarà, mentrestant haurem de gaudir de les flors de la zona més d’aparador, aquella tros de ciutat que l’Alcalde de la ciutat mira i remira, allà on viu, la Girona de postals. Una llàstima també tenir gent que no saben sortir del quadre típic i tingui tanta ignorància d’allà on s’acaben les flors i comencen les violes.





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.