Passa al contingut principal

El salt mortal europeu


Un helicòpter de les forces aèries italianes ha fet aquesta foto, enmig del mar, camí cap a la petita illa de Lanpedussa. Surt a totes les edicions digitals dels diaris d'aquí i de fora. És una pastera amb més de 200 persones que volen entrar al primer món. Homes, dones i criatures que procedeixen de la veïna i propera Àfrica són víctimes de màfies i organitzacions que manipulen la vida de les persones. Els retratats -que s'hi juguen la vida- han fet mans i mànigues per arribar a la rica Europa que veuen per les televisions dels seus països. Els europeus això no ho entenem i critiquem amb força les polítiques que fan els nostres governants i busquem responsables de totes aquestes escenes que fan mandra mirar-les, bàsicament perquè incomoden i fan mal d'ulls.

La imatge és d'esperança pels que van a la pastera. Més enllà de les condicions que tenen i el risc que suposa anar amb una barca d'aquest tipus, els viatgers fan una aposta decidida per entrar en un continent que hi ha oportunitats, menjar i una mica d'aquesta vida que els ensenyem per les televisions via satèl·lit. Estan convençuts que les nostres societats són capaços d'acollir-los, de donar-los una oportunitat, un espai de dignitat que no tenen ni tindran mai a casa seva Tots els que pugen en una pastera d'aquestes tenen clar que val la pena fer el salt, encara que aquest sigui mortal. Si es queden quiets, a casa, en els seus països serà mortal de totes formes. Vivim en un món on les distàncies són molt curtes, les notícies arriben fàcilment, però les solucions per resoldre els desequilibris no arriben perquè no interessen, la injustícia és un mal endèmic i les fotografies com aquesta ja formen part de la tradició europea, de la misèria humana i de la seva incapacitat per entendre que tots els humans hauríem de ser iguals. 

Comentaris

Luis Diaz ha dit…
I a més, aquest és el resultat que ha sortit de la llavor que van plantar els nostres avantpassats a Àfrica.

Vam plantar explotació, esclavisme, expol.li i assassinats; i ara recollim les flors de la missèria.

Salutacions. Lluís

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…