Passa al contingut principal

La lletra petita de la reforma fiscal

Estic pendent de llegir i veure com acaba això de la reforma fiscal que està anunciant el govern central. Parlen també de que el depenents tindran algunes modificacions, important segurament, però la majoria de persones que tenen dependència no tenen gairebé ingressos i per tant tot plegat podria ser un brindis al Sol, és a dir propaganda fiscal i sofisticada que dóna la sensació de que es fan les coses ben fetes però en realitat no és fa res. No voldria ser crític abans d'hora, hem d'esperar que diu la lletra petita. En aquest país la lletra petita és la que compte. Ningú la llegeix i tothom hi queda -tard o d'hora- enganxat. Les reformes fiscals i de tot tipus que fan els governs de dretes d'aquí a Catalunya i també d'Espanya sempre hi ha un grapat de capítols destinats a les lletres que no es veuen bé i que són difícils de llegir i a l'hora de fer propaganda mai ens les expliquen. 

No puc entendre que en les societats europees d'avui es penalitzi tant el treball amb impostos i després el capital corri amunt i avall sense fronteres i sense que ningú digui res. Entrar i sortir de borsa no té gairebé cap conseqüència fiscal quan hi ha guanys i anar a treballar amb nòmines baixes o mitjanes els serveix perfectament per fregir d'impostos a la ciutadania. Veig bé que a les empreses també se'ls baixi impostos, sempre i quan aquesta fórmula estigués condicionada a invertir novament a la mateixa empresa o a consolidar i crear llocs de treball. No podem solventar l'atur si no posem eines que siguin efectives. Penalitzar la feina i l'esforç i donar festa fiscal a les especulacions no són formes justes de fer polítiques i això hauria de suposar algunes modificacions importants que tots els països europeus i occidentals haurien de regular al mateix temps. I lògicament començar a posar problemes als productes que venen de països que no compleixen cap dret laboral ni tant sols els drets humans. En fi, són maneres de veure l'economia que no són massa compartides per qui mana, pels que manen, i això dels depenents s'haurà de llegir amb lupa i a poc a poc. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…