Passa al contingut principal

Paisatges i causes perdudes

El Parlament de Catalunya ha decidit que el procés de les Caixes d'Estalvi a Catalunya està tancat i que no cal posar més problemes damunt de la taula. Un acord de CIU i ERC ha resolt que més o menys no ha passat res. Us penjo una foto que he trobat dels anagrames de les Caixes d'Estalvi catalanes. Eren 10 entitats, després d'uns mesos només en queda 1 i lògicament ja no és una Caixa d'Estalvis. Caixabank ha estat la supervivent de tots els processos després d'haver-se menjat Caixa Girona i un grapat de caixes mig folklòriques de la resta de l'estat espanyol. També queda Caixa Catalunya, però abans del mes de setembre desapareixerà del panorama i també dels nostres carrers. La resta han estat menjades pel BBVA i per altres operacions que han suposat una bassada important de diners que al capdavall surten dels contribuents. Totes aquestes Caixes d'Estalvi presumien de tenir una important i potent obra social que servien per fer competència als bancs -que no en tenen- i d'aquesta manera mantenir alguns privilegis que totes aquestes entitats han aprofitat en tot moment. 

Les Caixes d'Estalvi repartien una part dels seus beneficis a l'obra social, tot i que la principal funció -sembla ser- era l'obra social que és dedicaven a ells mateixos, mantenint sous i xiringuitos pels seus propis dirigents, fossin del color que fossin. Aquesta situació ha anat quedant clar amb diferents sentències, molt tèbies per cert, i a través de diferents investigacions. Tot aquest procés ha estat una vergonya més pròpia de països del tercer món i la falta de transparència que existeix entorn a totes aquestes qüestions també és bastant lamentable. Tot això per no parlar de totes les escombraries financeres que aquestes mateixes Caixes d'Estalvi han estat venent als seus clients, sense cap mena de miraments.

El resultat de tot això és que en els carrers de les nostres ciutats han desaparegut centenars d'oficines bancàries, milers de persones han estat acomiadades i finalment tot plegat ha quedat en mans de quatre bancs, -en quedaran molt pocs- i els seus ex-directius passejant feliçment i a despeses pagades. Ha estat una aixecada de camisa de primer ordre i la ciutadania es mereixia més explicacions i que la seva classe política demanés més responsabilitats, polítiques, econòmiques i lògicament penals.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.