Ves al contingut principal

Paisatges i causes perdudes

El Parlament de Catalunya ha decidit que el procés de les Caixes d'Estalvi a Catalunya està tancat i que no cal posar més problemes damunt de la taula. Un acord de CIU i ERC ha resolt que més o menys no ha passat res. Us penjo una foto que he trobat dels anagrames de les Caixes d'Estalvi catalanes. Eren 10 entitats, després d'uns mesos només en queda 1 i lògicament ja no és una Caixa d'Estalvis. Caixabank ha estat la supervivent de tots els processos després d'haver-se menjat Caixa Girona i un grapat de caixes mig folklòriques de la resta de l'estat espanyol. També queda Caixa Catalunya, però abans del mes de setembre desapareixerà del panorama i també dels nostres carrers. La resta han estat menjades pel BBVA i per altres operacions que han suposat una bassada important de diners que al capdavall surten dels contribuents. Totes aquestes Caixes d'Estalvi presumien de tenir una important i potent obra social que servien per fer competència als bancs -que no en tenen- i d'aquesta manera mantenir alguns privilegis que totes aquestes entitats han aprofitat en tot moment. 

Les Caixes d'Estalvi repartien una part dels seus beneficis a l'obra social, tot i que la principal funció -sembla ser- era l'obra social que és dedicaven a ells mateixos, mantenint sous i xiringuitos pels seus propis dirigents, fossin del color que fossin. Aquesta situació ha anat quedant clar amb diferents sentències, molt tèbies per cert, i a través de diferents investigacions. Tot aquest procés ha estat una vergonya més pròpia de països del tercer món i la falta de transparència que existeix entorn a totes aquestes qüestions també és bastant lamentable. Tot això per no parlar de totes les escombraries financeres que aquestes mateixes Caixes d'Estalvi han estat venent als seus clients, sense cap mena de miraments.

El resultat de tot això és que en els carrers de les nostres ciutats han desaparegut centenars d'oficines bancàries, milers de persones han estat acomiadades i finalment tot plegat ha quedat en mans de quatre bancs, -en quedaran molt pocs- i els seus ex-directius passejant feliçment i a despeses pagades. Ha estat una aixecada de camisa de primer ordre i la ciutadania es mereixia més explicacions i que la seva classe política demanés més responsabilitats, polítiques, econòmiques i lògicament penals.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…