Ves al contingut principal

Prohibit morir-se a Svalbard

En aquesta illa noruega de Svalbard està prohibit morir-se. Tot indica que aquesta és una decisió de les autoritats d'aquest indret del món, perquè estan cansats de rebre propostes estranyes per anar-hi i morir-se allà, i lògicament demanar plaça en el cementiri local. Sembla que no pugui ser possible, però fa dies que vaig llegir que tenen moltes peticions en aquest sentit. La motivació parteix de que la gent que és enterrada allà queda automàticament congelada i per tant aspiren -pressuptament- a deixar-ho de ser en els propers segles i poder recuperar la vida al cap d'un temps, sigui el que sigui. És com una versió humana de les botigues aquestes de coses congelades, com ara "la Sirena" per dir-ho d'alguna manera. Una de les mesures que han adoptat els habitants i establiments de Svalbard és no fer accessible els seus espais, procurant dificultar en tot moment la qualitat de vida dels habitants que s'instal·len en aquesta illa que hi fa molta fred tot l'any i que facin cara de volers-e morir en poc temps. A la mateixa illa també hi ha un magatzem de llavors de totes les espècies del planeta en un format de conservació permanent, per si de cas la resta del planeta se'n va a fer punyetes. Les notícies d'Svalvard tenen la seva gràcia i des de fa un temps les segueixo amb interès. No tenia previst anar-hi, ara ho tinc més difícil, però si ho prohibeixen del tot em vindran ganes d'agafar un avió i fer-hi un tomb, inicialment per veure el paisatge, diguem-ne que sense cap altra intenció prèvia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…