Ves al contingut principal

Girona, molt cara


Ciutat de Girona, servei d'aigua potable, 13,11 euros més 11,50 del cànon de l'aigua que va a l'Agència Catalana de l'Aigua que ara ja és mig privada o privada del tot. També hi ha 1,84 euros per conservació del comptador. Jo sense comptador passo perfectament, això és cosa de la companyia, suposo. A Girona paguem l'aigua que entra i també la que surt, és a dir 4,08 euros de clavegueram i amb la mateixa factura hi ha el concepte de brossa, és a dir 37,40 euros. La ciutat està més bruta que mai, el servei de recollida de brossa amb contenidors nous és un desastre, però el preu és el que és. I després l'IVA, 2,85 euros. Total 70,78 euros trimestrals per una casa que hi viu una persona. Girona m'enamora, però si fos més barata m'enamoraria més. Tot això hauria de canviar, hauria de ser més just i també caldria parlar de qui són els beneficiaris de tot aquest muntatge. 

Comentaris

Luis Diaz ha dit…
Quim,

A Martorell el rebut trimestral de l'aigua era molt barat fa cosa de potser un parell d'anys. L'aigua era la més dolenta de Catalunya, però almenys era barata. Van privatitzar la companyia amb SOREA (ja que l'aigua era de l'Ajuntament) i ara l'aigua és igual de dolenta, però el rebut s'ha multiplicat per 3 !!! :)

Si a això afegim el fet de regalar a mans privades bens com l'aigua, ens adonem del poc coeficient humà del nostre Alcalde, Salvador Esteve, també President de la Diputació, i íntim de Pujol i Mas, i penso que també deu ser-lo ara de SOREA.

Salut. Lluís
A Girona l'empresa ja és privada. Té una petita participació municipal i no he entés mai com funciona. La Caixa i em penso que FCC són els altres propietaris. La concessió s'acaba en pocs anys i entenc que s'hauria de municipalitzar, però una cosa és dir-ho i l'altra fer-ho. Això de Sorea ja m'imagino com funciona. És l'estil que hi ha. En fi són coses poc importants m'imagino. La gent està més pendent de Mundials i coses d'aquestes que són més divertides. Cuida't

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…