Passa al contingut principal

La dreta catalana i els seus propietaris

El President d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida ha dit que està preparant un grup de reflexió per centrar-se en la centralitat política, la del mig, segurament la central, la que sigui i allà on diantre sigui. El líder d'aquest partit que fins ara ha estat sempre lligat a Convergència Democràtica de Catalunya hauria d'estar fent alguns exercicis polítics al Cirque du Soleil perquè s'ha de reconèixer que és un trapezista professional. Va plegar uns dies abans de la sotragada d'en Pujol,  -la Pujolada- i va fugir abans de que l'aigua li arribés al coll. Hem d'admetre que és un polític que navega bé i quan veu que el capità i la tripulació estan a punt d'enfonsar-se, agafa les barques d'emergència i se'n va tot sol a buscar terra seca per resguardar-se de la mullada i més que probable pedregada. El cas Pujol és més greu del que la gent es pensa, no només pels fets en sí, també perquè serà el culebrot de l'estiu que segurament ens distraurà durant molts mesos. Sóc dels que penso -potser m'equivoco- que el procés independentista en queda afectat especialment, però s'haurà de veure, hi ha molts partidaris i molts altres colors. De fet, fins ara el Partit Popular l'ha animat bastant, de manera que l'estratègia que segueixin a partir d'ara, la de ser uns bocamolls poden activar-lo novament sense massa esforços. 

En Duran diu que la reflexió que està preparant és per plantejar candidatures a les eleccions municipals de 2015, la qual cosa fa suposar que els d'Unió aniran per lliure, deslligats dels seus socis convergents, un fet que moltes vegades han insinuat però que mai s'ha produït. És a dir que les properes eleccions municipals seran l'espai que totes les opcions polítiques volen trobar, les de sempre i les noves, les més noves i també aquelles que es disfressen per ser-ho. Des del meu punt de vista seran un guirigall immens, tothom hi quedarà mal enganxat. És molt d'hora encara per dir-ho, però passat aquest mes d'agost s'aniran configurant totes les opcions que hi volen ballar-hi. És evident que Convergència hi tindrà problemes. No és acceptable que surtin dirigents i ciutadans que justifiquin les accions de l'expresident Pujol, fer-ho ens equipara a nacions com l'Argentina i d'altres repúbliques que tenen escassa trajectòria democràtica. La confessió de Jordi Pujol és segurament el fet menyspreable més important que vivim en democràcia a Catalunya en aquests darrers 30 anys i admeto que m'ha impactat i molt, però quedo sorprès d'algunes coses que llegeixo i més encara de qui les signa. Tornant a Duran i Lleida, he de dir que seguir-lo és tot un exercici de geometria política i per distreure al personal té la seva gràcia. Espero que tingueu un magnífic mes d'agost.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…