Passa al contingut principal

Putin i els préssecs

Amb tota la qüestió d'Ucraïna i Rússia queda clar que la Unió Europea està fent el papallona, donant senyals de forta debilitat institucional i demostrant a la seva ciutadania i al món que és una veritable olla de grills. A l'hora d'establir les condicions del boicot als productes russos i fer veure que estem enfadats hem aconseguit fer el ridícul, especialment quan cada país ha volgut fer-ho "a la carta", mirant als seus propis interessos, sense que hi hagi una estratègia global europea. França no ha volgut tocar el tema militar perquè té pendent d'entregar una comanda de vaixells de guerra a Rússia i vol cobrar la feina feta. Els alemanys també han fet una llista d'interessos comercials i han procurat que no hi hagi grans pèrdues per la seva economia, i així -cada país- especialment les grans economies que conformen la Unió Europea.

Rússia ha fet una maniobra semblant i tanca portes a productes europeus. En realitat a l'economia espanyola i catalana ens perjudica en el sector de l'alimentació. Les fàbriques d'embotits de Girona i els camps de Lleida que es dediquen a la fruita dolça n'han rebut les conseqüències i l'altra gran bufetada pot venir en el tema turístic, donat que els russos els agrada venir a Catalunya a gastar-se els diners, fent compres immobiliàries i d'altres productes d'alt standing que no són precisament préssecs i pomes. Putin juga una partida d'escacs geogràfica que sap que té recorregut, més que tot perquè la corrupta Rússia és productora de gas i pot tancar l'aixeta als clients europeus que en depenen gairebé del tot. La història ens diu que els hiverns són una gran especialitat russa a l'hora de les grans batalles -ara comercials- i quan els europeus fan discursos embolicats encara és més fàcil. 

És del tot inacceptable l'actitud de Rússia en el tema d'Ucraïna, que per cert tampoc són massa presentables, tot sigui dit. Fer caure avions no té cap mena de justificació i per tant cal deixar clar a Putin i als russos que no s'hi val tot, però això Europa hauria de dir-ho d'una altra manera, no pas fent aquest trist paper. Ja som massa grans per jugar al gat i a la rata amb els russos. Convé diàleg contundent, seriós i també un número de telèfon únic per trucar a Europa i poder parlar dels problemes de veïnatge i també dels comercials. Cal fer-ho abans que faci fred, sobretot perquè volem el gas i ells -que en realitat no fabriquen res de debò- necessiten vendre'l. El President Putin és poc presentable -això ja ho sabíem- i nosaltres els de la Unió Europea estem lluny d'estar a l'alçada que toca, tot això sense parlar de les misèries que s'estan vivint a la part est d'Ucraïna.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…