Passa al contingut principal

Escòcia

Només he visitat Escòcia una vegada. Va ser l'any 1990 i va agradar-me. No vaig veure massa diferències entre l'estil de vida d'allà i d'altres llocs d'Anglaterra o Gal·les. Irlanda del Nord en aquell moment era un altre món i les coses pintaven molt malament. De la meva visita a Escòcia recordo haver menjat bé, haver dormit en un cementiri antic (hi havia unes làpides al costat de la tenda que vàrem muntar) i el vent que bufava fort a John O'Groats que és un petit poble amb encant a dalt de tot. Era l'estiu i s'estava bé. Edimburg em va semblar una ciutat amb molt de moviment i els paisatges d'Escòcia eren fantàstics. No recordo gaire més d'aquell viatge i hauria de veure'n les fotografies que són en alguna carpeta a casa del meu pare. Avui els escocesos voten i guanyen. Tinguin el resultat que tinguin  en surten ben parats perquè amb el no obtindran beneficis polítics i econòmics que fins ara no han tingut. Amb el sí no perdran massa res, perquè els anglesos sabran parlar i resoldre les diferències que tinguin amb una població que hauran de compartir-hi la geografia, com fins ara. Vaig seguir amb interès un dels dos debats que la Televisió Catalana va emetre en directe i els seus participants varen agradar-me. Per posar només un exemple que m'interessa, tant l'Àlex Salmond com Alistair Darling parlaven de com s'hauria d'atendre la independència personal dels ciutadans amb discapacitat, un gest difícil aquí a Catalunya i ara mateix. A casa nostra predomina la cridòria, la sordesa, els gestos desagradables, la falta de política i la pèrdua de sentit comú. No sé què decidiran avui els escocesos, però facin el que facin n'hem d'aprendre molt; de fons i formes.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…