Passa al contingut principal

MIFAS fa 35 anys

En aquesta notícia de Los Sitios, actualment el Diari de Girona es donava a conéixer la creació oficial de MIFAS, Minusvàlids Físics Associats. Era el 27 de setembre de 1979. Jo diria que en aquesta fotografia -que he agafat del perfil de l'Albert Carbonell, actual president de MIFAS- hi estava present en Narcís Pous, Àngel Ginjaume, Mario Rueda, Pere Tubert, Joan Casas, Carles Viella, Juli Cortés i uns quants més que ara mateix no detecto. Em penso que la foto està feta a la seu de MIFAS de la plaça de Sant Pere, primer espai que l'entitat va tenir, en un local cedit per l'Ajuntament de Girona d'aquell moment. Més endavant anirien a l'actual Escola de Palau i després al carrer Empúries, enmig del barri de Sant Narcís de la ciutat de Girona. Avui tota aquesta tropa fa 35 anys i jo vull felicitar-los perquè penso que MIFAS ha estat un de les millors iniciatives de la història de Girona, capital i comarques. Avui la conformen més de 4.000 socis, tots amb discapacitat física i és pionera a Catalunya i a Espanya de moltes iniciatives que més tard s'exportarien en aquests indrets. MIFAS ha canviat la vida de moltes persones. Jo en sóc un dels beneficiats i per això sovint em declaro fill de MIFAS. Conec a molta gent que la seva vida no hagués estat igual sense la presència d'aquesta organització que és d'autoajuda. Per cert, molt gironina, amb tots els ets i uts que vulgueu. Els de la fotografia segurament no sabien que la casa podria arribar tant lluny, i això avui toca celebrar-ho. Val la pena reivindicar-ho perquè la feina feta és molt important. I el camí encara és llarg més que tot pels problemes que vivim encara -i són molts- la gent discapacitada física. Vull felicitar a tota la gent que d'alguna manera n'ha format part i ha cregut en el projecte que l'any 1979 varen iniciar aquests companys amb tot l'entusiasme del món. En l'àmbit de les curiositats m'agradaria dir que és una de les poques -segurament l'única- organització seriosa de Catalunya que encara no té la Creu de Sant Jordi, un fet que demostra que l'entitat ha estat al servei del país i de la gent que representava amb la màxima independència; treballant molt, però també dient les coses clares; suposo que aquestes coses no són especialment premiades, però vist des d'un punt de vista ètic i moral és un orgull que això sigui així. Per molts anys i endavant. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…