En aquesta notícia de Los Sitios, actualment el Diari de Girona es donava a conéixer la creació oficial de MIFAS, Minusvàlids Físics Associats. Era el 27 de setembre de 1979. Jo diria que en aquesta fotografia -que he agafat del perfil de l'Albert Carbonell, actual president de MIFAS- hi estava present en Narcís Pous, Àngel Ginjaume, Mario Rueda, Pere Tubert, Joan Casas, Carles Viella, Juli Cortés i uns quants més que ara mateix no detecto. Em penso que la foto està feta a la seu de MIFAS de la plaça de Sant Pere, primer espai que l'entitat va tenir, en un local cedit per l'Ajuntament de Girona d'aquell moment. Més endavant anirien a l'actual Escola de Palau i després al carrer Empúries, enmig del barri de Sant Narcís de la ciutat de Girona. Avui tota aquesta tropa fa 35 anys i jo vull felicitar-los perquè penso que MIFAS ha estat un de les millors iniciatives de la història de Girona, capital i comarques. Avui la conformen més de 4.000 socis, tots amb discapacitat física i és pionera a Catalunya i a Espanya de moltes iniciatives que més tard s'exportarien en aquests indrets. MIFAS ha canviat la vida de moltes persones. Jo en sóc un dels beneficiats i per això sovint em declaro fill de MIFAS. Conec a molta gent que la seva vida no hagués estat igual sense la presència d'aquesta organització que és d'autoajuda. Per cert, molt gironina, amb tots els ets i uts que vulgueu. Els de la fotografia segurament no sabien que la casa podria arribar tant lluny, i això avui toca celebrar-ho. Val la pena reivindicar-ho perquè la feina feta és molt important. I el camí encara és llarg més que tot pels problemes que vivim encara -i són molts- la gent discapacitada física. Vull felicitar a tota la gent que d'alguna manera n'ha format part i ha cregut en el projecte que l'any 1979 varen iniciar aquests companys amb tot l'entusiasme del món. En l'àmbit de les curiositats m'agradaria dir que és una de les poques -segurament l'única- organització seriosa de Catalunya que encara no té la Creu de Sant Jordi, un fet que demostra que l'entitat ha estat al servei del país i de la gent que representava amb la màxima independència; treballant molt, però també dient les coses clares; suposo que aquestes coses no són especialment premiades, però vist des d'un punt de vista ètic i moral és un orgull que això sigui així. Per molts anys i endavant.
El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5 per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…
Comentaris