Passa al contingut principal

Discapacitat, el dia de la cosa

No tenim massa res a celebrar avui, que és el dia Internacional de la Discapacitat. A Catalunya i a Girona les coses estan bastant malament; les entitats asfixiades, els afectats estem afaitats, d'anada i tornada i els nostres governs han decidit que tot això és una tonteria que no cal dedicar-hi ni diners ni cap altra mena d'esforç. Les principals confederacions fan manifestos i alguns polítics es deixen retratar -es fan retratar- amb discapacitats perquè està bé i fa molta gràcia fer-ho. El dia 3 de desembre en realitat és per països que tenen la discapacitat com una qüestió problemàtica, de menyspreu, de persones que han d'estar aïllades i que convé amagar. Això, encara que sigui difícil d'entendre passa a molts països del nostre planeta. Ahir mateix m'ho comentava una bona amiga que treballa en temes de cooperació a Llatinoamèrica, em comentava que havia viscut a la seva pròpia pell escenes absolutament inèdites i delirants. A Occident, és a dir a la Unió Europea i els EUA, així com Canadà i Austràlia tenim legislacions que parlen de nosaltres i regulen drets i compensacions que en certa manera formen part d'això que se'n diu estat del benestar, però a la resta del món la cosa és molt més complicada. Jo entenc que el dia 3 de desembre hem de parlar d'això, dels companys que no tenen cap camí, cap possibilitat de viure amb normalitat i només els queda la resignació. És avui el dia que toca parlar-ne, però a casa les coses estan molt malament i per tant és lògic que protestem també per la situació que vivim. Anem perdent cada dia més drets que han costat molt conquerir, justament ara, en crisi, i on tothom considera que la solidaritat està al marge dels governs i que són feina exclusiva dels ciutadans, fent maniobres com aquestes jornades de recaptes i maratons. No podem tirar enrere de cap de les maneres i haurem d'insistir i explicar que les pàtries avançades són aquelles que tracten bé a la gent que vol fer un esforç per la normalitat. Les que no ho fan són de segona categoria. Per tant, la discussió en aquest moment és la categoria en la que juguem el conjunt dels ciutadans, o sigui tots.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.