Passa al contingut principal

Ple de l'Ajuntament de Girona del mes de gener 2015


Sessió ordinària del Ple Municipal de l'Ajuntament de Girona del mes de gener de 2015, per tant primera reunió de l'any i una de les darreres d'aquesta legislatura que s'acabarà el mes de maig. El nostre grup municipal, format per Pia Bosch, Xavier Amores, Àngel Quintana, Meli Barbero i un servidor vàrem defensar una moció que demana a la Generalitat un pla d'inversions clar per l'Hospital Trueta, projecte que el govern de la ciutat de Girona, governat per Carles Puigdemont no ha defensat amb massa contundència. Hi ha un grapat de compromisos pendents que de moment no surten enlloc -Pressupostos de la Generalitat- situació que preocupa. La nostra moció va ser aprovada amb els vots de la totalitat dels regidors no adscrits, també amb el suport del Partit Popular, Partit Socialista, la CUP i ICV. Convergència i Unió va votar-hi en contra. 

La fotografia que penjo correspon al moment que Pia Bosch va defensar la moció. En l'apartat de precs i preguntes vaig demanar que s'informés al Ple sobre el cost que havia tingut la transmissió per part de TV3 de la cabal gata de reis el passat 5 de gener. L'alcalde fent gala del seu domini publicitari no va contestar i va dir que havia estat una magnífica ocasió per la ciutat. No ho dubto, però al meu grup i a mi ens agradaria saber quants diners públics va pagar l'Ajuntament de Girona a TV3 o a la productora que va transmetre l'esdeveniment. Quan diguin alguna cosa, si ho fan, ja ho explicaré. També vaig fer un precs a l'alcalde -el segon- sobre la situació que viuen les persones discapacitades de Girona i de la resta de Catalunya que estan atesos en residències i els pocs diners de butxaca que els deixa una nova normativa del Departament de Benestar i Família. La resposta de Puigdemont va ser que no apreciava els recursos que l'Ajuntament dedica a les persones desfavorides, fugint d'estudi de la resposta que jo esperava. Us penjo, com és habitual el vídeo de la sessió sencera i vosaltres mateixos podreu veure tot allò que va dir-se.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…