Passa al contingut principal

El desconsorci


Aquesta foto és d'un tram d'AVE entre Medina i la Meca (Aràbia Saudita) que s'està construint en aquests moments i que un consorci espanyol n'és l'adjudicatari. Llegeixo amb atenció a la versió digital del diari EL PAÍS que la direcció i la planificació del projecte té molts problemes i sembla que el Ministre d'Obres Públiques d'aquell país ja ha fet diverses advertències i a més de forma bastant seriosa, fet que posa en dubte la capacitat dels espanyols per resoldre un projecte que costa 6.700 milions d'Euros.

Dins d'aquest sarau d'empreses n'hi ha dues que són públiques i especialment conegudes pels gironins; ADIF i RENFE, les mateixes que també tenen i mantenen a la ciutat de Girona en una situació que tampoc acaben de resoldre. A diferència de l'Aràbia Saudita, a Girona no s'han agafat mai seriosament els avisos dels seus ciutadans; ja fa vuit anys que les obres aixafen un part de la trama urbana de Girona i s'han produït desenes de reunions amb ADIF i el Ministeri de Foment (que és la propietària de l'empresa) que han servit per despatxar compromisos que mai s'han completat, ni en fets ni tampoc en calendaris. 

Pel que llegeixo en el reportatge del diari EL PAÍS, el Ministre Saudita ha donant senyals de cansament amb les empreses espanyoles -que són una dotzena- i aquestes amb les dues públiques al capdavant s'hi juguen la coneguda marca Espanya. Aprofito per dir que no sé què hi fan empreses públiques venent trens d'alta velocitat a l'estranger, això hauria de ser cosa d'empreses que sàpiguen treballar i que tinguin un punt de seriositat i lògicament no hi hagi polítics pel mig. Per altra banda no estaria malament que la marca Espanya acabés les obres de Girona i recuperés el prestigi que en el nostre cas han perdut totalment. Amb tota seguretat resoldran primer,  de ben segur, els problemes de la línia Medina-la Meca que el seguit de forats i despropòsits de casa nostra. En certa manera és perquè això ho tolerem així, ens hi tenen acostumats per dir-ho d'alguna manera. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…