Passa al contingut principal

Varufakis

És evident que el problema grec no té les conseqüències que tenia el tema fa uns mesos; bàsicament perquè el deute ja no és privat, és  institucional, o sigui al Banc Central Europeu, al Fons Monetari Internacional i la Unió Europea, és a dir, si no paguen els afectats no són directament els ciutadans, ho són les institucions financeres europees i d'altres de caràcter global. De fet, aquest deute no existeix materialment, és només un deute númeric que els grecs en els seus moments varen fer efectiu i se'l varen gastar en el que sigui, malgastar en alguns casos, igual que aquí i en molts altres llocs.

Entenc la postura de les institucions financeres, més que tot perquè la campanya grega ha estat una mica temerària i més o menys han dit que lligarien els gossos amb llonganisses. S'ha de ser seriós, però també s'ha de tenir present que la caiguda de Grècia no seria un gest que la resta d'europeus veuríem amb bons ulls. Penso que la majoria de la població d'aquesta Unió vol que Grècia i els altres paguin els seus deutes, tal i com ha de ser, però seria inadmisible que un problema que té una solució política acabés amb una indigència nacional grega, sense comptar amb els altres efectes que podria tenir aquesta possible caiguda, encara que només sigui el 2 per cent de l'economia del conjunt total. 

En Varufakis és un expert en pòquer, això he llegit. No sé si un jugador de cartes és el perfil més adequat per negociar mega-condicions econòmiques d'un país. De fet, en política s'estan veient altres fenòmens gairebé paranormals i el paisatge té perspectiva de que aquesta classe de polítiques i de polítics entraran en escena els propers mesos. No ho sé, ja ho anirem veient. En qualsevol cas, ara mateix el que interessa és que Grècia vagi endavant i és responsabilitat de la Unió Europea que això sigui possible, per lleialtat, i perquè una Unió ha de ser per ajudar-se uns als altres. A totes les bandes, una mica de sentit comú. Estaria bé.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…