Passa al contingut principal

Impagaments del Govern, article de EL PAÍS


Article íntegre publicat aquesta setmana al diari EL PAÍS, en versió paper i també digital. La noticia ha estat vista per la web catalana d'aquest diari i també l'edició espanyola. És interessant i molt greu que just en el mes d'abril d'aquest 2015 estiguem així.

Albert Carbonell és el president de MIFAS, un grup privat que ofereix serveis assistencials a 170 persones amb discapacitat física i acompanyament en la inserció laboral a Girona. Al seu calaix hi ha factures de subvencions per valor de 642.000 euros que la Generalitat no li ha abonat entre el 2011 i el 2014. “Només en els interessos que hem de pagar als bancs per les pòlisses i els avanços per quadrar comptes ens gastem 27.000 euros a l'any. Amb això pagaríem una plaça de cuidador”, explica Carbonell.
Es tracta d'una situació a la qual s'ha hagut d'acostumar el tercer sector. De fet, el Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (Cocarmi) va denunciar ahir que des del 2011 la Generalitat deu 82 milions d'euros en subvencions. La meitat, assegura l'entitat, corresponen al Departament de Benestar Social. Els altres 38,6 milions els deuen Empresa i Ocupació. Ensenyament, Salut, Justícia i Presidència també tenen comptes menors pendents. El càlcul de Cocarmi s'ha fet amb la informació recol·lectada per les deu federacions que formen el comitè.
La Generalitat, malgrat això, té uns comptes diferents. Des de Benestar Social i Empresa i Ocupació informen que el deute acreditat és molt menor. El primer departament el xifra en 21 milions d'euros; el segon, en 5,6 milions; el 31% del que denuncien les entitats.
Independentment de la xifra, aquest deute històric “està tenint com a conseqüència una reducció del servei, la pèrdua de qualitat i l'augment de les llistes d'espera. En definitiva, un creixent risc d'exclusió social i laboral de les persones amb discapacitat”, assegura Antonio Guillén, president de Cocarmi. “Els avenços aconseguits en les últimes dècades en el reconeixement dels drets de les persones amb discapacitat, després de moltes lluites, s'estan diluint”, es va queixar Guillén.
Del deute de MIFAS, 304.000 euros corresponen a Benestar Social, la resta, a Empresa i Ocupació. El president de MIFAS posa èmfasi en què es deuen la transferència de programes que estan a punt de finalitzar. Aquest és el cas del Programa d'Orientació i Acompanyament a la Inserció de les persones amb discapacitat i/o malaltia mental (POIN). Aquesta iniciativa va començar el juliol de l'any passat i s'acaba el pròxim mes de juny. “No hem rebut res per aquest concepte”, assegura Carbonell. Una portaveu d'Empresa i Ocupació va informar que a finals d'aquest mes es donaran tres milions a les entitats participants.
“Tenim bona relació amb els serveis territorials dels departaments, hi ha diàleg. Però la resposta sempre és la mateixa: no rebem els diners del Fons de Liquiditat Autonòmica. Entenem les dificultats, però l'única cosa que demanem és dates concretes de pagament per poder organitzar-nos”, explica Carbonell.
En diverses ocasions, els treballadors de l'entitat de Girona han cobrat amb 15 dies de retard. “De vegades s'han de fer malabarismes comptables per poder pagar. Tenim la sort de tenir un equip comprensiu, però on també hi ha drames domèstics”, es queixa Carbonell. En temes com els dinamitzadors –encarregats de les activitats lúdiques– ja s'ha passat les tisores.
Cocarmi demana “vies de finançament en condicions favorables i que la Generalitat assumeixi el cost financer derivat dels impagaments”. Buscar finançament bancari és cada vegada més difícil per a les entitats. “Els bancs no avancen diners per a subvencions de l'Administració, perquè argumenten que no hi ha una data de pagament clara. Els que sí que ho fan, la banca ètica, et cobren interessos del 5,5%”, diu Carbonell. Recórrer a l'Institut Català de Finances (ICF) tampoc és una opció. Aquesta entitat actua com un banc i sap que amb el Govern català “no hi ha una data certa de pagament”, explica un portaveu de l'institut. L'ICF sí que finança els concerts.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…