Ves al contingut principal

Entrevista a l'Albert Carbonell al DDGI

Aquest gironí nascut el 1978 presideix Mifas des del desembre de 2013, quan Pere Tubert va dimitir de manera inesperada del seu càrrec. Un any i quatre mesos després, els socis de l'entitat que representa els interessos de les persones discapacitades a Girona han escollit Carbonell com a nou president, al costat d'una junta renovada que es va presentar el 18 d'abril i que treballarà durant els propers quatre anys. 

04.05.2015 | 07:25

L'acaben d'escollir president, tot i que assumeix el càrrec des que Pere Tubert va dimitir. S'afronta diferent quan són els socis els que l'han escollit?

Sí. Necessitava arribar a aquestes eleccions i que els socis em donessin la seva confiança, perquè l'altre càrrec em va venir inesperadament. Ara, m'he presentat amb una candidatura on jo he triat la gent, mantenint persones amb uns quants anys a la casa i incorporant-ne de noves.
El 8 de maig, organitzen una jornada sobre drets i deures de les persones amb discapacitat a Girona. Estan poc reconeguts?
Aprofitem per fer una jornada conjunta amb l'institut Guttman, un referent a nivell de la discapacitat que, a més, celebra 50 anys. Els drets de les persones s'han millorat però, a vegades, en ple segle XXI encara no es compleixen; per exemple, en barreres arquitectòniques o en inserció laboral.
I els mateixos afectats, els coneixen i els fan valer prou?
Em fa la sensació que moltes persones amb discapacitat, i sobretot des del seu entorn, s'acaben conformant. Hem de seguir lluitant per anar millorant i hem de ser crítics amb tothom, amb l'administració, les entitats i les mateixes persones amb discapacitat.
Com avança la recollida de signatures per demanar canvis a la Llei de Dependència?
Bé, a nivell intern de Mifas en portem unes 400. Per Temps de Flors i gràcies a voluntaris de la UdG, tindrem gent recollint firmes per aquesta causa a tot Girona. I a nivell estatal, se n'han reunit unes 200.000. Seguirem lluintant per aconseguir les 500.000 signatures que hem de recollir, sí o sí, al juliol.
Mifas preveu altres accions?
No, ara ja ens afegim a aquesta campanya. Hem sigut i som molt crítics amb aquesta llei i ja hem anat a parlar amb tothom. A més, en temps d'eleccions, segur que tothom ens dirà que sí...
A causa dels nous copagaments, les condicions de vida dels seus usuaris ja han empitjorat?
No, perquè encara no s'han aplicat. Han començat a arribar notificacions, però només les favorables. Per tant, a dia d'avui, els usuaris tenen la mateixa economia que l'any passat, que ja era minsa.
Quina seria la manera més justa de finançar els serveis?
El que diu la Iniciativa Legislativa Popular: el que cobra menys de 1.200 € no hauria de pagar res, perquè necessita recursos econòmics per intergrar-se a la societat. S'hauria de finançar via impostos i amb una bona gestió. No s'ha de mirar l'economia pura i dura, que la residència sigui la més econòmica per a l'administració.
Com s'ha de fer?
S'ha de buscar l'equilibri entre les residències ben gestionades i que donin una alta qualitat a l'usuari, perquè hi està per obligació. Una residència de gent discapacitada és molt diferent a una de la tercera edat, perquè poden entrar-hi amb 18 anys i sortir-ne amb 65.
El deute de les administracions els continua castigant?
El 30 d'abril hem cobrat un dels programes més importants del Departament d'Empresa i Ocupació, i això ens deixarà bastant bé de tresoreria. També cobrem el que pertoca del centre ocupacional i de dia. Aquest mes, doncs, els pagaments duen normalitat, però encara hi ha un deute important.
A les portes de dos processos electorals, què demanaria als futurs governants?
A nivell local, que facin una ciutat per a tothom i no només per al turista. I això passa per seguir amb la campanya d'eliminació de barreres arquitectòniques, que a Girona ja ha fet una gran avançada. També en la inserció laboral de persones amb discapacitat. Hem de fer que les contractacions públiques vagin per a entitats gironines que treballin pel col·lectiu, perquè som les que aguantem les residències, els centres ocupacionals i atenem les persones.
I a nivell autonòmic?
Que pensin en un país on cal cuidar-nos entre tots. No pot ser que sempre carreguem esforços als col·lectius més dèbils, i no parlo només dels discapacitats. Els dirigents han de pensar quin país volen i per a qui: per a tothom o només per a l'elit.
Per llei, el desembre de 2017 els habitatges han de ser accessibles per a gent amb discapacitat...
Sí, la nova llei de barreres arquitectòniques va sortir al novembre, però falta el decret. I ja hauria d'estar, perquè s'ha anat posposant al llarg dels últims any.
Hi ha molts deures per fer?
Sí. Convido qui vulgui a deixar-li una cadira i que faci una volta per la ciutat de Girona: només una de cada tres carnisseries és accessible.
Aquesta situació és extensible a les comarques gironines?
Sí, sí. Hi ha molta cosa adaptada, però el problema està en el dia a dia perquè molts establiments i moltes botigues no ho són.
Quines són les prioritats de la nova junta que vostè presideix?
Volem reforçar serveis i sobretot els d'inserció laboral, perquè quedin com a fixos. I seguir sent un referent a les comarques gironines, curosos amb la despesa però molt creatius amb les idees. També ens agradaria tornar als orígens. Mifas ha crescut molt, som més de 4.000 socis, però molts només vénen quan necessiten algun recurs i ens agradaria tornar a quan la gent estava a Mifas per la sensació de pertànyer a un col·lectiu, per compartir experiències i idees, per parlar. Hi ha un projecte al barri de Sant Narcís, a l'antiga seu de Mifas, per fer un local més social. Estem buscant finançament.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Ruth Vela Gym 2018

Més enllà de la política i dins del marc de la gent normal i corrent el 2017 ha estat un any extraordinari pel Ruth Vela Gym. Tant la Ruth com l'Esther -les seves propietàries- han aconseguit consolidar la nova ubicació del gimnàs, al barri de Sant Narcís de Girona i la clientela hem considerat els canvis com molt positius. És una zona on pots aparcar-hi bé, les instal·lacions són molt agradables i el gimnàs manté l'esperit que a mi tant m'agrada. Estic segur que 2018 serà un any magnífic per elles, i per tots els clients que formem part d'aquesta tropa. Per altra banda, la Ruth, l'Esther i un grapat d'amigues més varen ser les campiones del Món de Kangoo durant l'any 2017. Reben un grapat d'invitacions internacionals per fer desmostracions i la Ruth ha estat a Ucraïna, Itàlia i Bulgària recentment. O sigui que el 2018 serà mogut. Com ha de ser. Allà seré jo per veure-ho i animar a la tropa.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…