Ves al contingut principal

III.- La Girona de Puigdemont; Barris més lluny

La Girona del 2015 està formada per molts i diversos barris que cada cop s'allunyen més de l'epicentre de la ciutat, potser no de forma geogràfica, però sí en tots els altres aspectes. L'economia, el treball, les taxes d'atur i les oportunitats són molt diferents en funció del barri que les gironines i els gironins els toqui viure. Fer-ho enmig de la ciutat no és el mateix que fer-ho als diferents barris que envolten la Girona actual. En aquest sentit en el període 2011-2015 s'han accentuat les diferències. El comerç als diferents barris s'ha enfonsat gairebé del tot. No s'han potenciat fórmules que permetin als ciutadans tenir els mateixos accessos i oportunitats als recursos. Tot això ha quedat desdibuixat de forma molt eficaç en tot el muntatge que s'ha fet en l'apartat de participació ciutadana que s'ha volgut estendre. S'ha involucrat als barris en decisions insòlites com per exemple preguntar-los si s'havia d'arranjar voreres o places, sense que existissin recursos per posar en marxa diferents equipaments que haurien estat saludables per l'equilibri d'alguns barris, com ara ludoteques o centres de característiques semblants. 

El govern de la ciutat ha adoptat un model que ha estat molt més fàcil. Desenvolupar totes les activitats just al centre de la ciutat i en un format propagandístic de cartró pedra, una Girona de postal i més turística que no ha servit per resoldre les grans mancances i diferències entre els seus habitants. La falta d'interès s'ha pogut demostrar fins i tot en temes relacionats amb la neteja d'espais, d'il·luminació i d'atenció urbana de tota mena. És un model veritablement típic d'uns gestors que són de dretes. La sensació que tinc és que la Girona central està cada cop més llunyana de la Girona dels barris que l'envolten. En realitat vivim en una ciutat petita i tot plegat hauria d'estar més equilibrat, fent que el benestar en tots els seus àmbits sigui accessible a tothom. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…