Passa al contingut principal

IV.-La Girona de Puigdemont, una economia a la baixa




Des de l'inici de la crisi l'any 2007-2008 totes les ciutats han perdut molt. Girona també, no n'és cap excepció. Em refereixo a temes econòmics i a les diferències socials que aquestes situacions han anat creant per aquest camí que en diuen recuperació. Jo no veig que s'estigui entrant en un moment de recuperació econòmica, potser sí que algunes persones ho noten, però en termes generals jo diria que de moment aquest fet no passa més enllà de ser una mena de proclamació econòmica i electoralista.

L'alcalde Puigdemont ha informat a cada sessió del Ple de l'Ajuntament de Girona de com estava la xifra d'aturats a la ciutat, ho ha fet sempre després d'aprovar l'acta de la sessió anterior i a partir d'aquí poca cosa més. De fet, l'Ajuntament, a diferència d'altres països, no és l'administració responsable de gestionar les polítiques d'ocupació, tot i que té diversos programes per impulsar projectes que serveixen per reduir la taxa d'atur. En aquest sentit convé tenir present que la ciutat no és massa beneficiària de fons europeus destinats a polítiques actives, situació que sí que es dóna en altres ciutats del sud d'Espanya, principalment. 

L'economia gironina en aquest període ha estat anant a la baixa motivada per la desindustrialització de la ciutat, la poca consistència en fer de Girona una ciutat de negocis, la marxa de moltes entitats financeres i també a causa de l'afebliment de les diverses administracions públiques que són titulars de molts serveis que tenen o tenien la seva seu a la capital gironina.

En aquest mateix període la Universitat de Girona ha tingut reformes, però els pressupostos han anat molt a la baixa i això recau sobre l'economia de la ciutat gairebé en exclusiva. Les indústries han  marxat cap a polígons dels voltants de Girona i pobles més petits i propers s'han aprofitat d'aquesta situació. L'Estat, la Generalitat i les altres administracions públiques han reduït molt la seva presència i alguns serveis com ara l'Hospital Universitari Josep Trueta ha anat suprimint serveis i, conseqüentment, personal perjudicant de forma directe l'economia d'una ciutat que només és de serveis. El comerç de la ciutat -que constament demana protecció- ha sobreviscut la crisi en prou feines i són molts els establiments que en aquest mandat han tancat portes. També n'hi ha de nous, evidentment, però el seu futur dependrà de la marxa de l'economia i aquí sí que l'Ajuntament pot tenir-hi un marge important d'actuació.

La Caixa de Pensions, ara Caixabank, tenia la seu central de tota l'operativa de les comarques gironines a la ciutat de Girona, però des de fa mesos que tota aquesta centralitat ha passat a la ciutat de Manresa. La gent no ho sap, però les oficines d'aquesta entitat -la primera financera de Girona- prenen les seves decisions des de la capital del Bages. Des de la desaparició de Caixa Girona la ciutat no compte amb cap seu central bancària i financera. En aquest aspecte tenim la mateixa importància que Granollers o Tàrrega, per posar dos exemples.

L'aposta econòmica de Girona s'ha centrat en un model turístic i cultural. Girona va deixant de ser capital -a poc a poc- i tampoc acaba de ser una ciutat de negocis. Barcelona està massa propera, però això pot tenir també avantatges; en qualsevol cas de moment no arriben. La Fira de Girona està força aturada, com a l'espera de nous temps, -nova gent, suposo- i això suposa una pèrdua d'oportunitats que a la llarga seran difícils de recuperar. De l'aeroport millor no dir-ne massa res. La pèrdua de passatgers ha estat constant i la Generalitat ha estat centrada en convertir Barcelona en un "hub" internacional i ha mostrat poc interès en les altres opcions catalanes, de les quals Girona n'era la primera fins fa uns anys. El govern de Convergència i Unió -partit de l'alcalde Puigdemont- ha ajudat poc en aquest sentit, tot i que quan parlem d'aquestes coses diuen que el problema és la titularitat de l'instal·lació aèria. 

En aquest mateix període i si ens agafem a les estadístiques, tot quedaria resumit en la pèrdua de lideratge que Girona tenia en renda per càpita a nivell espanyol i català. Estem en posicions mitjanes i això més enllà de la crisi que hem viscut - igual que d'altres ciutats-, vol dir que alguna cosa més està fallant, segurament la falta d'empenta i d'ambició n'ha estat el principal motiu. El que no ha fallat en aquest període 2011-2015 és la propaganda i aquí he d'admetre que al govern municipal de Girona hi ha bons publicistes, però clar, a la llarga tot se sap.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…