Passa al contingut principal

Els uns i els altres



Ja no entenc la estratègia del primer ministre grec, Alexei Tsiripas. No és que fins ara en sigui un partidari del tot, però podia entendre algunes de les seves queixes, de les seves propostes. Avui en canvi ja no l'entenc. Penso que era fàcil explicar que el seu país no podia afrontar el deute descomunal que tenen, que no podien apallissar més a les classes baixes i mitjanes, ni en serveis , tampoc suprimir complements a les pensions que són molt baixes, en alguns casos irrisòries; fins aquí jo penso que els seus plantejaments eren honestos i fàcils de transmetre, tant al seu país com a la resta de la Unió Europea. Però des del dissabte al vespre els representants grecs han perdut el full de ruta i van saltant en forma de propostes, d'acceptacions i renúncies i sempre acompanyades de declaracions contradictòries poques hores després.

L'estil que està utilitzant el govern grec els fa perdre la raó que tenen. La manca de serietat i les seves anades i vingudes a Brussel·les no han ajudat a trobar nous acords. El referèndum del diumenge és ben legítim, ningú pot discutir-ho, tot i haver-lo convocat quan sempre va dir que no ho faria i que seria el govern el que assumiria les decisions que calguessin. Ara tot s'ha girat, quedant fora de combat, amb un paisatge de fons que és horrible; retenció de capitals, (els que tenien calers de veritat ja els tenen fora de Grècia fa temps) i escenes de gent gran esgarrinxada davant dels caixers automàtics, fotografies semblants a l'Argentina de fa uns anys, enmig d'una Europa que proclama  i presumeix del benestar dels seus ciutadans. Estem vivint escenes que no són qualsevol moment, són properes, dels nostres socis i companys de viatge d'aquest projecte europeu.

La Unió Europea ha de ser generosa en aquest cas, ha de mantenir-se serena i amable i ha d'assumir  la seva responsabilitat en la qüestió grega. Els nostres governants saben perfectament que ha passat a Grècia en els darrers 20 anys i ho saben bé perquè ells tampoc són innocents. Que ho arreglin i que ho facin bé. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…