quimbonaventura.com

La casa Kleenex -que tots coneixem- tira d'un vídeo emocional i que està molt bé per promocionar els seus mocadors de papers. Està bé, o sigui, és original i el document està fet amb molta gràcia. La complicitat entre un gos i el seu amo, tots dos amb discapacitat, serveix per explicar aquesta petita història que emociona i, per tant, convé tenir el Kleenex a mà per les llàgrimes. Està fet amb sentit positiu i val la pena veure'l perquè s'ho passen molt bé. Aquest tipus de publicitat m'agrada i aquí n'estem una mica fluixos.

Imatges d'abans i d'ara, o sigui d'avui mateix a les Planes d'Hostoles. Són dues fotografies antigues del carrer del Pla i del Carrer de la Font en blanc i negre. El meu pare diu que són d'abans de la Guerra Civil, però no puc determinar de quin any són. És evident que existeixen canvis importants. Les d'abans ens indiquen que hi havia molta vida al carrer i les d'ara són de carrers més moderns, però sense massa vida. Són dues fotografies que he vist aquest matí a la cafeteria que hi ha a peu de la Via Verda a les Planes d'Hostoles i que es diu el Racó d'en Bacus.

Actualització: no és el carrer de la Font, és el carrer de Can Cadet, conegut així a les Planes, abans carrer Progrés, ara Moragas i Barret. En fi, a vegades és difícil enganxar-ho a la primera, tot ha canviat molt.

Al diari EL PUNT en la seva edició catalana i gironina hi sortia aquesta vinyeta de l'encertat Jap que aquest cop l'enganxa plenament. El rescat grec serveix per rescatar deutes i no pas a la gent del país. Per acabar-ho de rematar el Primer Ministre grec ha convocat eleccions pel 20 de setembre (podria ser que fossin el 27) i per tant vol dir que tornem a tenir Grècia al menú de notícies diàries, polítiques i econòmiques. En les segones, les econòmiques, aquesta setmana han ballat especialment els saraus xinesos que de retruc han enfonsat les borses de tot el món.
Un mes d'agost distret, com sempre, que ens fa caure la cara de vergonya quan parlem d'immigrants il·legals o sense papers. Precisament, les portes d'Europa del sud, és a dir, Grècia i Itàlia, estan sent protagonistes de l'arribada massiva de persones que volen viure, senzillament, en pau i poder tenir un mínim d'oportunitats en aquesta vida. Europa com sempre gira l'esquena i passa de mirar…

Aquest aparell, aquesta edificació provisional en forma de barraca de mal gust és el Vol Gastronòmic de Girona, un projecte per promocionar la bona cuina a la ciutat de Girona en forma d'experiment que no ha acabat de fer el pes al públic. Ho lamento, penso que tothom que té iniciatives arriscades mereix tota la sort del món. Aquest projecte no va entusiasmar a massa gent. El públic en general no els ha agradat veure aquest artefacte al Pont de Pedra de la ciutat de Girona, els grups municipals que vàrem estar a l'oposició tampoc se'ns va informar massa, tot feia pensar que hi havia privilegis que mai s'han aclarit, en fi, potser no n'hi havia.
Ara el Vol que no vola no acaba de marxar del lloc que està instal·lat i ja ho hauria d'haver fet fa un parell de mesos. La regidora del govern Glòria Plana diu avui a la premsa escrita que això serà qüestió de dies, però jo en tinc els meus dubtes. Tèoricament aquesta iniciativa serà exportada a altres ciutats, però no…

Penjo el tràiler d'aquesta pel·lícula argentina que es diu "Relatos Salvajes" i que està co-produïda per El Deseo de Pedro Almodóvar, entre d'altres. La pel·lícula relata un total de 6 contes que no són massa llargs i expliquen històries que porten un pèl de mala llet. Sorpreses, finals insòlits i personatges ben interpretats són els protagonistes d'un film que no convé perdre's. Cinema argentí en estat pur. No obstant això, no crec que actualment estigui en pantalles comercials. Podeu provar a través de les xarxes a veure si la trobeu.

Llegeixo que l'Aeroport de Girona ha perdut el 20 per cent de passatgers aquest mes de juliol. L'any passat també havia perdut i l'altre també. Va de baixa això de l'Aeroport Costa Brava, fins i tot a l'estiu que és quan l'hauria de ballar més. A part d'això a Girona hi ha turistes, molts francesos i d'altres europeus que s'acosten perquè al final Girona està més o menys a prop de tot arreu. Ho he vist avui fent un tomb pel barri vell acompanyant i fent de guia a uns amics que han vingut a veure'm i a veure'ns. La xafogor era horrible, però tenim un indret excepcional que cal potenciar i presumir-ne una mica més. Pujant per la Força (en cadira cal força) he fet aquestes dues fotografies. Feia uns instant que havíem trobat a en Quim Curbet dibuixant un racó de la ciutat vella, moment que he aprofitat per felicitar-lo pels seus articles al Diari de Girona. En fi, Girona enamora però que consti que això de l'Aeroport ho hauríem de mirar am…

Abans d'ahir retratant el capvespre de Girona des del Parc Central, mirant cap a Santa Eugènia de Ter, amb el conegut edifici de la Punxa. Els dies de calor acaben amb postes de Sol amb molt de color, justament en una hora que és viable passejar una estona per la ciutat, no pot fer-se abans, és poc recomanable, especialment enguany amb aquestes onades de calor que fan impossible fer tomb de dia o de tarda. Per altra banda, el nou Parc Central de Girona va agafant forma i centenars de veïns surten a gaudir-lo cercant una mica de frescor, és precisament en aquell moment que hi ha un desplegament de colors aconsellable de veure, cada instant és diferent.

En el Racó d'en Bacus a les Planes (bar que hi ha al peu del carril bici) hi veig aquesta foto. M'han dit que era d'una veïna que els va passar els negatius i d'aquesta manera varen poder fer una ampliació. És del Tren d'Olot, al seu pas per l'estació de les Planes. Sembla ser que correspon al darrer viatge que va fer la màquina de fum, que anava en direcció a Olot. Un ram de flors que porta la màquina ho indicaria. Si és així és una fotografia del 15 de juliol de 1969 data que es va tancar el servei, gestionat per l'empresa pública FEVE. Hi ha una gran passió per les fotografies del Tren a les Planes, aquesta era desconeguda i té el seu encant.

GIRONA | PILI TURON El president de l'associació MIFAS, Albert Carbonell, lamenta la impossibilitat d'ampliar el nombre de places en residències i que, per aquest fet, "molta gent es veu abocada a quedar-se a casa sense una bona cura personal". El màxim responsable de l'associació, dedicada a l'atenció de persones amb discapacitat física de les comarques de Girona, denuncia aquesta mancança en la memòria d'activitats de MIFAS corresponent a 2014 i que l'entitat acaba de publicar.  La queixa de Carbonell obre el document i, a més de denunciar que "la crisi social i econòmica ha seguit colpejant amb duresa a les persones amb més vulnerabilitat", explica que la manca de places assistencials afecta "persones que necessiten l'ajuda d'un tercer, però que no poden accedir al recurs adient". Alhora, el president demana a les administracions públiques que comprenguin "el valor afegit" d'entitats com Mifas per -segons re…

Llegeixo amb atenció -lògicament- que Girona ha demanat a l'estat poder pujar l'IBI un 10 per cent. Sembla que amb una decisió de la Junta de Govern de la ciutat (que no es el plenari municipal) n'hi ha prou per poder-ho fer. Amb aquesta petició la ciutat de Girona disposarà d'uns 3 milions d'euros més que els anys anteriors i de moment -que jo sàpiga- no compta amb el suport de cap altre grup municipal. La congelació de l'IBI que ve d'anys passats quan Anna Pagans era Alcaldessa ha passat per la fregidora de Carles Puigdemont de forma ràpida i eficaç. D'aquesta manera -suposem- l'Alcalde podrà afrontar les despeses de la seva política cultural i d'altres perles com la col·lecció Santos Torroella que tenen un interès escàs. Veure'm com acaba tot això, però pel que llegeixo els propers rebuts de l'IBI de Girona s'apujaran considerablement. Ho fan just després d'haver guanyat les eleccions perquè després és difícil de vendre-ho a l…

Vagi per endavant que la gent de Navidul mereix tot el meu respecte i consideració, però aquest anunci no acaba de ser del tot encertat. De fet, té la importància que té i tampoc cal donar-hi massa voltes. M'ha fet gràcia veure'l. És un entrenador que canvia d'opinió per un pernil que lògicament és de la marca que s'anuncia. No sé com es veuria aquest tipus de publicitat en altres llocs, aquí suposo que té la seva gràcia i és normal. La manera de fer anuncis diu molt de cada país i aquí hem d'admetre que tenim bons guionistes, però aquest cop han agafat de fons una cosa massa espanyola, igual que el pernil, suposo. Només té una durada de 33 segons i és ràpid de veure.