Passa al contingut principal

La cultura de pagar com cal


Un estudi del BBVA ens demostra els moviments que fan els estrangers  amb les seves targetes bancàries quan estan de vacances a l'estat espanyol. És una manera de saber allà on hi ha activitat econòmica i turística, però, com a tots els estudis, hi ha algunes consideracions que cal tenir en compte. Precisament fa un parell de dies, el barber al que vaig m'estava explicant que havia estat a diferents punts del sud d'Espanya, venia molt content, però va comentar-me que no podia fer servir la targeta de crèdit o de dèbit perquè els establiments volien diners en efectiu. Fins i tot per entrar a la Catedral de Sevilla va haver de fer-ho en efectiu, no volien targes. Això no vol pas dir que tot el diner sigui sense declarar, evidentment, però amb els temps que corren és difícil d'entendre-ho. 

Llegeixo també que a Dinamarca, Noruega, Suècia i Finlàndia gairebé no hi ha efectiu. Tothom ho paga tot amb targeta de dèbit o de crèdit i a través de mòbil o qualsevol tecnologia d'aquestes que ara mateix ofereix qualsevol entitat bancària. Curiosament aquests països són on menys frau fiscal existeix i els que dediquen més diners a polítiques socials. Ho poden fer perquè tothom compleix. Crec que el mapa que penja a la xarxa la gent del BBVA és només a títol informatiu, però tanta foscor en alguns llocs fa pensar que les llums no són enceses, les llums fiscals i legals, és clar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…