Passa al contingut principal

Desaparició de les cabines telefòniques



L'any 1972 el director i guionista espanyol Antonio Mercero, va revolucionar la televisió pública i única en aquells moments, TVE, amb un telefilm dedicat a les cabines telefòniques. L'endemà de la seva emissió la gent mirava de reüll aquestes andròmines que estaven a tots els carrers del país. Bé, no pas tots, perquè a les Planes d'Hostoles, per exemple, no va arribar fins el maig de 1980, paral·lelament amb l'arribada del servei telefònic automàtic. Faig aquest post, a propòsit de les notícies que llegeixo. Sembla que el proper any 2016 s'acaba el plaç de la Llei que obligava a donar servei telefònic públic en els carrers, i això fa pensar que les cabines telefòniques que avui encara són vigents tenen els dies comptats. S'hauran de retratar abans de que desapareguin per tenir-ne un record. 

L'arribada de les noves tecnologies, de la telefonia mòbil de forma massiva i gairebé obligatòria, condemna a les cabines a passar a millor vida. L'Antonio Mercero va triomfar amb aquesta pel·lícula i crec que va recollir molts premis, entre ells el del protagonista, un Jose Luís López Vázquez brillant que és absorbit o segrestat misteriosament per un sistema estrany i desconegut. He d'admetre que tampoc m'han fet mai gràcia i d'això en té la culpa en Mercero, tot i que ell -segurament- explicava una altra cosa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…