Ves al contingut principal

50 anys de l'Institut Guttmann

Aquest any, la família de l'Institut Guttmann fa 50 anys. No és un aniversari qualsevol, és un aconteixament de primera magnitud. Aquesta institució és un referent per a les persones amb dis capacitat física de Catalunya, també d'Espanya i ho és de forma molt exitosa en el context internacional, on s'ha anat obrint camí en els darrers anys. El Guttmann, com diem aquí, no només és un hospital, és també l'epicentre d'atenció i d'investigació dels traumatismes per paraplegia, ara a més, és un lloc on treballen fort per ajudar a tractar i determinar un grapat de malalties noves que requereixen atenció específica. L'Institut Guttmann ha debatut aquesta darrera setmana sobre l'estat de la qüestió. Han estat unes jornades que finalment no he pogut assitir-hi, però convindrà fer-se amb la documentació de tots els temes que allà s'hi hauran tractat. El futur del Guttmann és essencial per les persones amb discapacitat a Catalunya i m'interessa especialment.

El Guttmann està fent una aposta per posar en marxa una línia de serveis personals que s'haurà d'anar veient el camí que agafen, no tant per no tenir clar quines han de ser les vies, sinó perquè el moment econòmic, polític i social del país no acaba d'estar a l'alçada que s'hauria d'estar. El Guttmann té recursos per implicar-hi molts sectors, molta gent, perquè ha sabut trobar la complicitat de tots els ciutadans de Catalunya en les seves propostes, però per tirar endavant determinats projectes calen esforços i grans apostes. Segur que ho faran bé, perquè tenen un equip de treball que fa  les coses amb passió i gran entusiasme, dirigits pel Doctor Josep Ramírez, conegut per gairebé tots els que hem  treballat en aquest món, en aquest sector. Que facin 50 anys és una alegria que comparteixo i gaudeixo amb ells. Vull felicitar-los, en primer lloc per ser-hi, i després per ser com són. Per molts anys i dir-los que els segueixo amb entusiasme.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…