Passa al contingut principal

La mosca de la CUP


La CUP ha muntat un espectacle que ha estat de primera. Un grapat de votacions que finalment no han servit de res. Ara ens diuen que tot plegat passarà a decidir-se el dia 2 de gener de 2016. La CUP ha quedat enganxada en un espiral de despropòsits que li provocaran una desfeta de magnituds desconegudes. No comparteixo gairebé res amb la CUP, però hi tinc simpatia per defensar algunes idees sense cap mena d'embuts. També crec que sovint demanen la Lluna i això està bé, però en un país de boires com el nostre la Lluna és a vegades impossible de veure. La gent de la CUP té raó en moltes coses, però les formes que dibuixen en algunes escenes provoca la pèrdua de credibilitat, i no parlo de vestimentes ni de barbes.

La desfeta de la CUP i les seves organitzacions, la divisió interna que els provocarà aquesta situació és culpa del President Mas. Ha quedat clar que ells tenen la clau, però perquè diantre l'han de tenir? -Que moguin peces els guanyadors, que no enredin més i que diguin clarament què poden fer i què no volen fer. Convergència és un partit lliberal, tirant a dretes i amb algunes coses és molt de dretes. Fins aquí cap problema, però és un partit devastat per la corrupció, per la incapacitat de gestió i per tenir un grapat d'expedients negres dins de la història política d'aquest país. Convergència s'ha amagat dins d'una coalició electoral que ha engrescat a molts catalans, però precisament per això, no han arribat a la línia de sortida que volien, per ser ells els responsables d'un grapat de nyaps que la població no està disposada a donar-hi més suport.

No és pot pregonar un canvi de política social amb responsables com els que han gestionat els darrers anys Catalunya. Són veritat moltes coses que s'han dit, tothom està d'acord en revisar fórmules de finançament i un grapat de coses més, però la Generalitat de Catalunya en els darrers anys ha estat un desastre difícil de superar. I no cal parlar del desori que han provocat, els uns i els altres, els d'aquí , també -evidentment- els d'allà.

Artur Mas hauria de dir prou, i admetre que ell és la figura que ha de sortir del pessebre. Deu haver-hi altres figures importants que poden fer bé la feina. Els de la CUP han de ser llestos i desempallegar-se de la mosca que els envolta i els fa culpables, quan ells encara no ho són. Vaja, de moment, de tota manera el serial continuarà.

Comentaris

Tens tota la raó, tot és un nyap. Fora mosques i corruptes.

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…