Passa al contingut principal

Quatre imatges del 2015





S'acaba d'una vegada el 2015. Nefast, lleig, innecessari gairebé. No ha estat un bon any. No conec massa ningú que digui que el 2015 ha estat formidable, suposo que hi haurà de tot, com a tot arreu. Jo he buscat quatre fotografies que tenen especial significat. La de dalt de tot és del Grup Municipal Socialista PSC i després Socialistes independents. L'any 2015 vàrem deixar de formar part de l'Ajuntament de Girona. Més enllà de les batusses, es va fer bona feina. Després del mes de maig cap dels cinc membres que formàvem part d'aquell grup va presentar-se a les eleccions. La crisi del PSC era avançada a les crisis que també han viscut els altres partits polítics, cercle que per cert, encara no s'ha acabat. Els que estem retratats en aquesta foto seguim tenint contacte i ens uneix una gran amistat.

També penjo una foto de la tragèdia aèria dels Alps, d'aquell vol que sortia de Barcelona cap a Düsseldorf. Hi anava en Josep Borrell, amb ell havia treballat fa molt temps a Fibosa, una empresa de maquinària que hi ha a Girona. La tercera fotografia és dels dos més carregosos de l'any. En Mas i en Rajoy que ara cap dels dos té govern. No sé com serà l'escenari de l'any 2016, però tanquem l'any 15 amb tot obert. El President català i l'espanyol estan provocant que els ciutadans deixin de creure amb la política a marxes forçades. Sempre he tingut un pensament maliciós, jo diria que a ells dos aquests saraus ja els va bé, però ara mateix tenen dificultats, algunes de les quals són esperpèntiques. 

I finalment una fotografia qualsevol de qualsevol ciutat de Síria. Estan a tots els diaris electrònics. Darrere d'aquesta imatge hi ha gent, persones, mainada, com nosaltres, que veuen com casa seva queda trinxada sense saber massa bé perquè. Els retrucs de Síria arriben a Europa en forma de refugiats i aquí tanquem portes immediantament perquè la solidaritat queda molt ben escrita en un paper, però en la realitat és molt petita, tirant a escassa. En aquesta fotografia hi som tots, uns més que d'altres, però representa la misèria que vivim i que no som capaços d'evitar de cap manera. La selecció ràpida d'aquestes fotografies que penjo són millorables. És la feina que hi haurà durant l'any 2016 que comença demà. Us desitjo a tots i a totes un bon any nou.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…