Passa al contingut principal

Sense govern, aquí i allà



Després de les eleccions d'ahir ja podem afirmar que hem embarrancat del tot. No només no hi ha govern a Catalunya, ara tampoc n'hi ha a Espanya. No podem dir que hàgim col·lapsat perquè tampoc n'hi ha per tant, però estem a punt de fer-ho. El Partit Popular ha estat castigat durament per les seves polítiques i la seva corrupció. Els socialistes ara mateix, han quedat tancats per totes bandes. No poden fer govern sense fer concessions importants, algunes de les quals són la celebració d'un referèndum a Catalunya, situació que curiosament ha negat després d'haver-se tret de sobre totes les faccions que n'eren partidàries. És curiós l'escenari, just quan el que es volia era no sortir a escena. Els de Podem volen complir la seva paraula perquè els seus resultats són gràcies a Catalunya i, per tant, no poden afluixar en aquesta qüestió. La gent de Ciutadans (Ciudadanos) ha triomfat fracassant. De res a 40 hi va un llarg recorregut, però ells dibuixaven ser un partit de direcció obligatòria. Ciutadans és un partit que ha fracassat guanyant. Aquestes coses no s'havien vist mai fins ara. L'estil d'aquest nou partit ha deixat d'entusiasmar a la població, és fàcil, se'ls veu massa el llautó.

En versió catalana cal destacar que Girona i Lleida no tindrà representació del PP. Crec que són les úniques demarcacions on ha passat això. A més, en el cas de Girona tampoc tindrà representació l'invent aquest de Ciutadans. L'eix vertebral de la política catalana recau ara a can ERC que passa la mà per la cara a Convergència que s'ha disfressat de Democràcia i Llibertat, però, igual que el PP, ha caigut com a conseqüència de la seva corrupció, que només en versió catalana té categoria de primeríssima divisió. 

No sé què passarà. A Catalunya i a Espanya els cal una dreta intel·ligent, però també una representació socialdemòcrata que sigui capaç d'explicar que algunes coses no són negociables. Crec que aquest paper no el pot fer ERC per la història que ha tingut, la incapacitat de demostrar-ho quan va governar Catalunya ara fa uns anys. Evidentment la CUP és d'una galàxia diferent, no sé exactament què representa i quina tendència pot anar agafant. El seu vot favorable a la municipalització de les zones blaves i verdes a Girona, perjudicant una possible concessió al tercer sector, ha estat un gest lleig, lamentable, per dir-ho d'alguna manera. En fi, és una valoració merament personal, en realitat no té cap importància, però és la meva lectura de la foto que va sortir ahir de les urnes. Penjo la foto de la balconada del PP d'ahir perquè jo diria que amb una finestra petita haguessin fet el fet.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…