Passa al contingut principal

Prestigi i gent honesta



La CUP diu que no i tot s'ha encès. Els partidaris del procés diuen que amb aquesta decisió tot se'n va en orris. El President Mas afirma que vol assumir la batalla d'aquí i la d'allà i els d'ERC fan veure que s'ho miren amb cara de tenir la solució, però ho fan de forma silenciosa. La setmana que ha començat avui serà trepidant, més que tot perquè en política i aquí a Catalunya estem acostumats a ballar-la en forma de tango. L'Artur Mas ha tingut l'habilitat de fer que el possible fracàs del procés recaigui únicament sobre la gent de la CUP, quan realment -al meu entendre, evidentment- això no és així. Si el candidat de Junts pel Sí fos una altre, el procés continuaria sense massa problemes, però aquests s'estan agafant massa fort a la persona de Mas. Jo sóc dels que penso que el procés està tocat, no tant pel que passa en els darrers dies, ho està perquè la gent s'ha cansat de veure l'esperpèntic espectacle que donen de forma contínua els seus protagonistes. Estic convençut també, que la corrupció que afecta a totes les cantonades de Convergència i Unió (les dues cases) està enfonsant tota l'activitat política. Els ciutadans tenen la percepció de que al darrere de tot el procés hi ha molt de soroll per esquivar precisament el quit de la qüestió, la corrupció. Veure el President Pujol i tota la seva família desfilant pels jutjats i posant sota sospita un grapat d'anys que la gent de Convergència ha gestionat el govern de Catalunya és una imatge massa forta.

No sé com acabarà tot aquest sarau, mentrestant Catalunya no té govern des de fa tres mesos i tot pot acabar en unes noves eleccions. Les il·lusions de molta gent queden escapçades i en general hi ha mala maror. Suposo que no és per menys. Personalment m'agradaria dir que si el procés ha de tirar endavant, seria bo que els seus màxims responsables tinguin una mica de prestigi i també que siguin honestos, més enllà de l'orientació política. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…