Passa al contingut principal

Puigdemont


Vaig seguir amb interès el debat d'investidura de Puigdemont al Parlament de Catalunya. Evidentment una mica sorprès per tot el sarau que estem vivint en aquests moments, a les darreres setmanes dins l’àmbit de la política catalana. Ningú hagués imaginat aquest final i penso que poca gent l'hagués encertat. Carles Puigdemont i Casamajó és des d’ahir President de Catalunya, almenys per un període de 18 mesos, durant el qual sembla que s'iniciarà una desconnexió amb l'estat espanyol i no sé quantes coses més d’aquest estil. De tot això, de tot aquest procés, tinc les meves reserves, els meus dubtes, suposo que com gairebé tots els catalans normals i corrents. 

Vaig poder escoltar al President Mas quan deia que plegava, el dia abans. Va fer-ho d'una manera estranya, tot dient que plegava però que tornaria; no sé, potser són noves formes de marxar, la política evoluciona molt de pressa i algunes fórmules canvien ràpidament. Sembla ser que Carles Puigdemont ha acceptat algunes condicions. Això és el que dedueixo de les paraules de Mas, sense que ho digués expressament, va explicar-ho de tal manera que semblava que Puigdemont era una peça important per sortir del pas i de forma urgent.  Conec una mica a Carles Puigdemont i puc afirmar que no és un corredor de curses curtes. És un home hàbil i sap esperar més que ningú els moments oportuns per pujar o baixar d’escena. No sé si en Mas és conscient de qui és Puigdemont, el seu substitut, però, si puja a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, ho farà per quedar-s'hi tant com pugui, i això és lògic, almenys hauria de ser-ho.  

Vaig tenir forces diferències amb Puigdemont. No comparteixo la seva gestió al capdavant de l'Ajuntament de Girona. És públic i més que conegut. He estat regidor de la ciutat i vaig ser-ho fent oposició, juntament amb els meus companys de grup. No era fàcil. L'habilitat de Puigdemont és reconeguda i no tenia massa problemes en pactar amb altres regidors de grups diferents, de forma individual, si calia. Recordo especialment la ruptura que va haver-hi del grup municipal de la CUP i també del PP en l'afer de la col·lecció d'art Santos-Torruella, una de les més polèmiques de la legislatura anterior, i d’altres situacions semblants que marcaven clarament la política de caràcter local de la ciutat de Girona. La meva màxima diferencia, va produïr-se quan va adjudicar-se la zona blava i verda de la ciutat a una empresa privada, deixant fora de combat a la gestora que havia portat el tema fins aquella data i que pertanyia al tercer sector, en concret, dins del món de la discapacitat física. A Puigdemont li reconec un cert encant en el domini de la paraula, que usa amb un format publicitari i molt eficaç. És periodista i és un bon gestor propagandístic, té discurs amb sòlid, ahir va poder-se veure clarament al debat d’investidura que va ser trasmès per mitja dotzena de canals de televisió. En fi, ahir va guanyar la votació després d’haver presentat una candidatura llampec.

Com a President de la Generalitat de Catalunya li desitjo molta sort, molt bon camí, i espero que en l’exercici del seu càrrec faci una mirada ben gironina a la Catalunya actual, però espero que no s’oblidi que aquest país té molts colors, a més dels seus, també hi ha els altres, diversos, diferents i que això és precisament el que fa de Catalunya una terra tan especial. Espero que ho faci bé, que l’encerti i que tots ho puguem veure. I amb tot això del procès, doncs res, s’haurà d’anar veient com avança i si entre tots hi ha capacitat per entendre’s políticament, tal i com s’hauria d’haver fet des de fa temps. Admeto que aquesta part és on no acabo de veure-hi un camí massa llarg, a veure què passa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.